(Barcelona, 1864 – 1888)
Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.
Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.
Carreras i Solà, Lluís
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1888
Bulbena i Masferrer -germans-
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
Bordas i Salellas, Joan
(Figueres, Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 7 juliol 1961)
Arquitecte. Fou pensionat a Roma en 1911. Autor d’edificis interessants a Sant Feliu de Guíxols, d’on fou arquitecte municipal.
Col·laborador de “Vell i Nou” i “Revista Nova”.
Boada i Matas, Casimir
(Palamós, Baix Empordà, 1888 – Barcelona, 1949)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona.
Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts.
Bergnes i Soler, Guillem
(Barcelona, 6 gener 1888 – Tortosa, Baix Ebre, 3 febrer 1975)
Pintor. Residí molts anys a l’Amèrica del Nord.
Ha destacat conreant el paisatge, dins una línia fidel a les derivades de l’estil modernista.
Barlès, J.
(Barcelona, 1865 – 1888)
Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable.
Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.
Bacardí i de Janer, Baltasar de
Monegal i Prat, Esteve
(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)
Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.
Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.
Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.
Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.
Gili i Casanovas, Nemesi
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1888)
Sociòleg. Era advocat, metge i militar.
Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras.
El 1873, arran dels fets d’Alcoi impulsats per l’alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada.
Garriga i Roca, Miquel
(Alella, Maresme, 16 gener 1808 – Barcelona, 14 octubre 1888)
Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l’eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s’unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu.
Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).
Dades dels Països Catalans 