(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.
Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.
Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.
(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).
També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).
(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)
Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.
La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.
Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.
Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.
(Alacant, 18 juliol 1826 – Madrid, 26 setembre 1888)
Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d’Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins.
Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant.
Era germà del també militar Lluís Fajardo i Izquierdo.
(Madrid, 25 octubre 1819 – 2 març 1888)
Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854.
Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capità general de les Balears.
(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).
Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).
Fou el pare d’Alfred Capó.
(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.
També fou bon il·lustrador.
(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)
Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.
A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.
(València, 1888 – 1957)
Pintor. Sobresortí com a retratista.
(València, 1888 – 1912)
Cantatriu. Es presentà al Teatre Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904.
Actuà a València i a Madrid, amb l’òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.
Dades dels Països Catalans 