Arxiu d'etiquetes: 1886

Centre Escolar Catalanista

(Barcelona, 21 octubre 1886 – 1901)

Entitat organitzada per un grup d’estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l’escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya.

Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d’una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme.

Formaren part una sèrie d’estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.

Catalanisme, Lo

(Catalunya, 2 maig 1886)

Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l’autor presidia aquell any.

El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme.

El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887).

Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902.

Castells i Montlleó, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)

Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.

Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.

Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.

Canalias i Mestres, Anna

(Magallón, Aragó, 1886 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1934)

Poetessa, de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona.

Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.

Campmany i Pahissa, Narcís

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1837 – Barcelona, 21 abril 1886)

Comediògraf. Autodidacte.

Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs (1865), Si m’embrutes t’emmascaro (1866), A pèl i repèl (1868), A la lluna de València (1868), La lluna en un cove (1871), El metge dels gegants (1874), Dorm! (1876).

Calders i Arús, Vicenç

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)

(o Caldes)  Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.

És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).

Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.

Buïgas i Garriga, Joaquim

(Barcelona, 12 juliol 1886 – 2 gener 1963)

Escriptor i editor. De jove visqué a l’Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil “TBO”.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l’Argentina (1959).

Borràs i Vilaplana, Ramon

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Bonet i Sintes, Romà

(Barcelona, 23 setembre 1886 – 28 setembre 1967)

Dibuixant-caricaturista. Col·laborador en moltes revistes catalanes amb diversos pseudònims (Net, Ali-Bufa, X. Rei, Bon).

Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal.

Exposà amb èxit a Nova York, fou premiat amb la medalla d’or en el concurs de cartells per anunciar l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat.

Bohigas i Tarragó, Pere

(Barcelona, 26 juny 1886 – 8 juny 1948)

Periodista. De jove col·laborà a “La Tralla” i a “El Poble Català” amb la signatura de P.B. Tarragó.

Més tard dirigí la revista de turisme “Barcelona Atracción” i fou administrador general del Museus d’Art de Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre (1913-48).

És autor d’Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948).

Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre.