Arxiu d'etiquetes: 1884

Buxeres i Abat, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Borgunyó i Pla, Manuel

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

Boal López, Evelino

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1884 – Barcelona, 7 juny 1921)

Dirigent sindicalista. Treballador d’arts gràfiques a Barcelona.

Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí. Col·laborà sovint a “Tierra y Libertad”. Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920.

Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7 de juny de 1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona.

Blanxart i Pedrals, Daniel

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 28 desembre 1884 – Barcelona, 18 desembre 1965)

Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l’escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa.

Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu).

Autor de nombroses obres de l’especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc.

Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948).

Fou el pare d’Eduard Blanxart i Pàmies.

Barraquer i Barraquer, Ignasi

4 Respostes

(Barcelona, 25 març 1884 – 13 maig 1965)

Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta i personalitat indiscutible en la seva especialitat.

Professor d’oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l’obra del seu pare.

Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d’operar les cataractes (facoèrisi), amb l’ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment.

Va construir la Clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l’Institut Barraquer, dedicat a l’estudi, l’ensenyament i la investigació oftalmològica.

Baró i Sanz, Emília

2 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1884 – 2 novembre 1964)

Actriu. S’inicià molt jove en les sessions del Teatre Íntim d’Adrià Gual i després va formar part de la companyia d’Enric Borràs.

Va destacar com a primera actriu de l’escena catalana durant una llarga i fructífera carrera.

De les seves nombroses creacions destaquen la Maria de La santa espina d’Àngel Guimerà, el 1907, la Nausica de l’obra del mateix nom de Joan Maragall, el 1912, i la Tomasseta de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, el 1916.

Baldó i Massanet, Maria

Deixa un comentari

(Hellín, Castella, 2 juliol 1884 – Tolosa de Llenguadoc, França, 17 febrer 1964)

Pedagoga i folklorista. Intervingué en el moviment feminista català del principi del segle XX.

Col·laborà en diverses revistes i institucions pedagògiques. Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament. Fou degana del Casal del Mestre.

Durant la guerra civil treballà a la conselleria de Cultura de la Generalitat.

S’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí.

Arañó i Arañó, Claudi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)

Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.

Fou el pare de Josep Arañó i Arañó  (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914)  Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

Anglada i Reventós, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 agost 1805 – 27 desembre 1884)

Gramàtic i escriptor. Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de les Cases a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona. Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents.

Inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament.

La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua.

Amb el pseudònim Genís Domingo i Raventós escriví en català Barcelona antigua en lo segle actual (premiada als jocs florals del 1862) i alguna poesia que fou publicada a revistes de l’època.

Ametller i Vilademunt, Victorià

1 Resposta

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1818 – Alcalá de Henares, Madrid, 1884)

Militar i escriptor. Fou diputat a Corts i comandant general dels republicans de Catalunya durant la guerra dels Matiners (1848-49).

Fou perseguit per la seva obra Los mártires de la libertad española (1855), d’idees extremadament liberals.

Escriví altres obres: Juicio crítico de la guerra d’Àfrica (1861), Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España (1870), Un ejército para el rey o un ejército para la patria (1877).