Arxiu d'etiquetes: 1876

Cerveto -artistes-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)

Família d’escultors i pintors.

Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:

  • Víctor Cerveto i Riba (Tortosa, Baix Ebre, 30 desembre 1861 – Barcelona, 5 gener 1936)  Escultor. Continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa).
  • Antoni Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 5 abril 1876 – 1938) Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil).
  • Ricard Cerveto i Riba  (Tortosa, Baix Ebre, 25 febrer 1882 – 25 juny 1978)  Pintor. Paisatgista, especialment a l’aquarel·la.

Castellà i Raich, Gabriel

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)

Historiador i folklorista.

Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).

Carlina, Tercera Guerra -1872/76-

76 Respostes

(Estat espanyol, 15 abril 1872 – 27 febrer 1876)

Guerra civil. Tingué els seus escenaris principals en terres basco-navarreses i a Catalunya, sota la direcció, respectivament, de Carles VII i del seu germà Alfons Carles.

A Catalunya, els caps de partides rebutjaren de nou el comandament suprem de don Alfons, i aquesta falta d’unitat impedí que el carlisme consolidés les seves posicions.

La restauració dels Borbons en la persona d’Alfons XII significà un ràpid afebliment del carlisme, car els adherits a darrera hora tornaren a la causa alfonsina, i la guerra va decaure lentament, fins que s’acabà a la primeria del 1876, quan Carles VII traspassà la frontera després de pronunciar el seu famós ‘”¡Volveré!”‘.

Canals i Llambí, Ricard

5 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)

Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.

Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).

La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.

Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.

Canals i Gordó, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)

Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.

Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.

Canalias i Vintró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 maig 1876 – segle XX)

Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Marià Benlliure o Agustí Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908).

És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern de Barcelona.

Campaner i Noceras, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)

Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.

Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.

Cabanyes i Ballester, Joaquim de

5 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)

Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.

Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.

Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Burgas i Burgas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)

Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.

Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.

Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).

Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.

Bruguera i Codina, Bonaventura

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)

Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.

És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.