Arxiu d'etiquetes: 1876

Burgas i Burgas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)

Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.

Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.

Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).

Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.

Bruguera i Codina, Bonaventura

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)

Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.

És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.

Bravo Portillo, Manuel

1 Resposta

(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)

Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.

Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.

Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.

Bosch i Pons, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)

Periodista i crític d’art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a “La Nación” (1919), “El Diluvio” (1926), etc.

Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d’aventures per a joves. Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d’El año artístico.

Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.

Bonavia i Flores, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1925)

Comediògraf i editor.

Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.

Bellpuig i Joy, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)

Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.

Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.

Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.

Bell-lloc, mosaic de

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).

De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.

És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.

Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.

Banc Hispano-Colonial

8 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1950)

Entitat bancària. Fundada per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel. La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba.

La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial. Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines (1881), la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona, la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics, la Compañía Telefónica Española i moltes més.

El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de tresoreria, i el 1907 el de la realització de la reforma urbanística.

El 1934 entrà dins l’òrbita del Banco Central, esdevingué un banc eminentment comercial i creà nombroses sucursals per tot Catalunya. El 1942 absorbí el Banc Comercial de Barcelona i la Banca Marsans, i se situà, al cap de poc temps, com a primer banc català (cinquè dins l’àmbit de l’estat espanyol) per la importància dels dipòsits.

El 1950 la junta d’accionistes aprovà l’absorció pel Banco Central.

Balart i Granada, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1794 – Barcelona, 7 febrer 1876)

Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d’Espanya.

Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.

Associació Catalanista d’Excursions Científiques

19 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1890)

Entitat excursionista. L’objectiu principal era l’estudi de la terra catalana per mitjà d’excursions, també organitzà cursets d’arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat.

El 1878 se n’escindí l’Associació Catalana d’Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.