Arxiu d'etiquetes: 1876

Farreras i Sampera, Pere

(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)

Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.

Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.

Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

Falla y Matheu, Manuel de

(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)

Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.

En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.

El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.

Falguera i Sivilla, Antoni de

(Barcelona, 28 gener 1876 – 12 abril 1947)

Arquitecte (1900) i historiador de l’art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch.

Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d’on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l’Escola Municipal de Música, 1928).

Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).

Domínguez i de Gironella, Eduard

(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)

Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.

És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.

Fundà la revista “El Mundo Musical”.

Domènech, Gregori

(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)

Periodista i polític liberal.

Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.

A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.

Dini i Facci, Bonaventura

(el Vendrell, Baix Penedès, 22 novembre 1876 – Barcelona, 21 abril 1936)

Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l’orquestra del Liceu.

Conreà la música de cambra, entre altres, amb Enric Granados, Joaquim Malats i Crickboom. Fou concertino de violoncel a l’Orquestra Pau Casals (1920-36).

A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà.

Damm, Societat Anònima

(Barcelona, 1876 – )

Primera empresa cervesera de Catalunya. Es constituí en societat anònima el 1910.

Té fàbriques a Barcelona, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma de Mallorca.

El 1984 les seves vendes foren de 13.100 milions de pessetes i tenia una plantilla de 1.200 persones.

Enllaç: Damm

Cuscó i Panadès, Amadeu

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)

Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.

Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.

Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).

Cristià i Rotches, Amadeu

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)

Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.

Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).

Costa i Ferrer, Josep

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)

Picarol”  Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.

Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.

De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.

Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).