(Barcelona, 1870 – 1875)
Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.
En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.
(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)
Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.
S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.
Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Barcelona, 1875 – la Selva del Camp, Baix Camp, 8 març 1957)
Metge i historiador. Vinculat a les terres tarragonines. Publicà diverses obres sobre el monestir de Poblet.
Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona (1928) i de la Societat Arqueològica de Tarragona (1932), i el primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947).
(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)
Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.
L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.
De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.
El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.
Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).
Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.
Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.
(Manlleu, Osona, 25 juny 1875 – Barcelona, 4 setembre 1935)
Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març).
Influït per Cézanne, la seva obra, que s’inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de Francesc Vayreda i la de Joaquim Sunyer.
Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra.
(Reus, Baix Camp, 3 maig 1827 – Madrid, 25 abril 1875)
Polític i empresari. Cosí de Cels Gomis i Mestre.
Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim.
Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida.
(Barcelona, 1875 – 1951)
Actor. Besnét del cirurgià Antoni Gimbernat i Arbós.
Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L’hostal de la Glòria (1931), etc.
(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)
Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).
Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.
Foren germans seus:
Àngel Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.
Josep Garriga i Boixader (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.
Dades dels Països Catalans 