(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875 al tinent general Rafael Gasset i Mercader.
Benzú, marquesat de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1875
Bauzà Ravena, Felipe
Millà i Gàcio, Francesc
(Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)
Escriptor i tipògraf. Fill de Melcior Millà i Castellnou, i germà de Lluís. Féu l’aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona.
Fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina “La Neotipia”.
Va dedicar-se també a l’estudi de l’art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L’art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc.
Masriera i Vila, Víctor
(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)
Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.
Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.
El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l’Argentina.
Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.
Martí i Alpera, Fèlix
(València, 1875 – Barcelona, 11 febrer 1946)
Pedagog. Cursà la carrera de mestre a València.
Treballà a Albacete i Múrcia. Fou destinat després a Barcelona, on dirigí el grup escolar Pere Vila.
És autor dels llibres Las escuelas de Europa i Joyas literarias para los niños (1907).
March i Batlles, Josep Maria
(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)
Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.
Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.
Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).
Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).
Marcet i Poal, Adeodat F.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)
Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.
Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.
Llonch i Mates, Feliu
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)
Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.
Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell.
El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.
Llar, La -setmanari-
(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)
Setmanari literari, popular i catalanista.
Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.
Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.
Juncà i Soler, Antoni
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
Dades dels Països Catalans 