(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)
Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.
Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell.
El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.
(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)
Setmanari literari, popular i catalanista.
Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.
Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Barcelona, 1870 – 1875)
Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.
En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.
(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)
Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.
S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.
Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Barcelona, 1875 – la Selva del Camp, Baix Camp, 8 març 1957)
Metge i historiador. Vinculat a les terres tarragonines. Publicà diverses obres sobre el monestir de Poblet.
Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona (1928) i de la Societat Arqueològica de Tarragona (1932), i el primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947).
(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)
Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.
L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.
De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.
El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.
Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).
Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.
Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.
(Manlleu, Osona, 25 juny 1875 – Barcelona, 4 setembre 1935)
Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març).
Influït per Cézanne, la seva obra, que s’inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de Francesc Vayreda i la de Joaquim Sunyer.
Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra.
Dades dels Països Catalans 