Arxiu d'etiquetes: 1873

Castells i Cuyàs, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

Casagemas i Coll, Lluïsa

1 Resposta

(Barcelona, 13 desembre 1873 – Madrid, 1942)

Compositora. Germana de Carles.

Escriví l’òpera Schiava e regina (1892).

Carreras i d’Urrutia, Carles

1 Resposta

(Bilbao, País Basc, 1807 – Barcelona, 1873)

Pedagog. Doctor en ciències.

El 1836 fundà a Barcelona el Col·legi Carreras, instal·lat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina. Fundador i president de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció (1844).

Va escriure algunes obres didàctiques, especialment de gramàtica i de cal·ligrafia: Reflexiones sobre la enseñanza de la gramática castellana.

Camps Elisis, els -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)

Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.

L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.

Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.

Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.

Brunet i Fita, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – 1929)

Pintor i escenògraf. Membre de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del segle XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals. Fou deixeble d’Antoni Caba.

Excel·lí com a escenògraf. Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia.

Borràs i Oriol, Jaume

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, vers 1873 – Barcelona, 1949)

Actor i director teatral. Germà d’Enric Borràs.

Sobresortí en obres de repertori català, com La bona gent, de Rusiñol, Gonzalo o l’orgull del gec, d’Albert de S. Llanas, etc.

Actuà a l’Amèrica Llatina i el 1925 féu representacions de teatre català a París, i el 1946 participà en la represa del teatre català al Romea.

Bonnín i Martí, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1873 – Niça, França, 1964)

Dibuixant i joier. Fou un dels dibuixants més importants del modernisme català i participà en la primera exposició d’Els Quatre Gats, així com en diverses publicacions.

La seva obra més característica són les il·lustracions per al poema Boires Baixes (1902), de Josep M. Roviralta.

El 1900 s’establí a Niça com a joier.

Bastús i Carrera, Vicenç Joaquim

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 1799 – Barcelona, 3 abril 1873)

(o Joaquim Vicenç)  Polígraf, filòleg i erudit. Va popularitzar els coneixements i les curiositats de l’arqueologia i de la història.

Entre les seves obres: Diccionario Històrico-Enciclopédico (1833), Curso de Arqueología. Tratado de Declamación (1843), Historia de los Templarios (1834), La sabiduria de las naciones (1862-67), Memorándum anual y perpetuo de todos los acontecimientos naturales o extraordinarios, históricos, civiles, etc. (1855-56).

Censor reial a Catalunya (1836) i censor de teatres des del 1853, col·laborà a la premsa barcelonina i fou director d’“El Guardia Nacional”.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1835), de l’Arcàdia de Roma (amb el nom d’Irenio Tespiano) i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor (1835).

Baranera i Pasqués, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920)

Eclesiàstic. Fou president de l’Associació d’Eclesiàstics de l’Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials.

Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris “Aurora Social” i “Revista Social” i prengué part activa en diverses assemblees culturals.

És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909).

Ardèvol i Sardà, Leandre

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, juliol 1809 – 12 desembre 1873)

Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer.

Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d’aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s’establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya.

Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima.

Escriví diversos opuscles sobre mecànica.