(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1873 – 4 novembre 1955)
Escriptor. Fundà el diari “El Heraldo de Reus” (1916) i el setmanari “El Heraldo de Cataluña” (1917).
És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric.
(El Escorial, Madrid, 14 setembre 1873 – Foronda, Vitòria, País Basc, 17 juliol 1961)
Empresari. Segon marquès de Foronda.
Director de la companyia de tramvies elèctrics de Barcelona (1902-31) i de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Fou processat i absolt durant la II República.
(Barcelona, 1873 – Sitges, Garraf, 1924)
Metge. Fou deixeble dels doctors Bartomeu Robert i Jaume Ferran, amb els quals estudià clínica i bacteriologia, respectivament.
Fou professor de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona del 1905 al 1920, any en què n’obtingué la càtedra. Fou nomenat degà de facultat el 1924.
Investigà sobre la tuberculosi i publicà Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.
(Sabadell, Vallès Occidental, 17 abril 1873 – Buenos Aires, Argentina, 16 setembre 1957)
Pintor i gravador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96).
Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907).
El seu academicisme li valgué l’oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del segle XX.
El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.
(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)
Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.
Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.
El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.
(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera.
Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.
Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).
(Barcelona, 1821 – 1873)
Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d’on restaurà l’art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat.
Amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial.
Establí un dipòsit d’utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867.
Fou el pare d’Eduard i de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
(Barcelona, octubre 1868 – 15 abril 1873)
Entitat política. Fundada per Valentí Almirall.
Estretament relacionat amb el Partit Republicà Federal de Catalunya, tingué com a òrgan “El Federalista” (1868-69).
El club s’alineà a partir del 1870 amb els intransigents, els quals havien d’imposar la proclamació a Barcelona de l’Estat Català el 9 de març de 1873.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)
Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.
Col·laborador de “La Veu de Catalunya” i “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.
Dades dels Països Catalans 