(Reus, Baix Camp, 27 maig 1814 – Barcelona, 17 desembre 1873)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l’arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.
El seu fill i successor fou Josep Marraco i Ferrer.
Arxiu d'etiquetes: 1873
Madeja Política, La
(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)
Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.
Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.
En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.
Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.
Llop i Marqués, Francesc
(Campredó, Tortosa, Baix Ebre, 24 agost 1873 – Barcelona, 2 agost 1970)
Pintor. Estudià a l’Ateneu Obrer de Barcelona.
Féu exposicions individuals i col·lectives, i participà a les nacionals de Madrid i de Barcelona des del 1917.
El seu tema preferit fou el paisatge, pintat a l’aquarel·la.
Junta de Salvació i Defensa de Catalunya -1873-
Deixa un comentari
(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)
Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Rafael Tristany i Francesc Savalls.
Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.
El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.
Institut Industrial de Terrassa
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 octubre 1873 – 1978)
(IIT) Entitat. Creada de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants.
Tingué com a objectiu el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa. El seu portaveu fou el periòdic “La Industria Tarrasense” (1876), de caràcter proteccionista.
L’Institut donà lloc a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1886), la Mútua d’Assegurances (1900), la Biblioteca Tècnica-Tèxtil (1933), el Museu Tèxtil Biosca, etc. L’any 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920. El 1955 creà el Servei Comercial de la Indústria Tèxtil Llanera.
Amb la llibertat sindical del 1978, l’Institut, amb altres entitats locals, conformà la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT).
Iglésies i Guizard, Josep
(Barcelona, 19 octubre 1873 – 2 febrer 1932)
Escriptor. De caire tradicional, publicà en poesia Segarrenques (1925) i Picarols i randes (1926).
A part obres de teatre, edità també Segarra i la Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat (1906).
Graupera i Lleonart, Fèlix
(Barcelona, 1873 – Arenys de Munt, Maresme, 1 agost 1936)
Industrial i polític. Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers.
Elements no identificats l’agrediren el 5 de febrer de 1920.
Morí assassinat.
Gili i Roig, Baldomer
(Lleida, 19 octubre 1873 – Barcelona, 31 desembre 1926)
Pintor i dibuixant. Germà de l’editor Gustau Gili.
Es formà a Barcelona, Madrid i Munic, i anà a Itàlia pensionat per la diputació de Lleida. El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit.
Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona.
Les seves obres més conegudes són paisatges (Les velles teulades, Poble de mar, Poble de muntanya).
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (1895-1908) amb el pseudònim de L. Alegret. Il·lustrà un Misal romano i altres obres.
Fou el pare de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.
Gibert i Sans, Manuel
(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)
Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.
Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.
També destacà en l’exercici professional.
Garcia i Ferrer, Rafael
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
Dades dels Països Catalans 