(Reus, Baix Camp, 1873 – 1921)
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i col·laborador de Gustau Violet. Conreà, especialment, la tècnica del baix relleu.
De la seva obra destaca Al costat de l’aigua.
(Reus, Baix Camp, 1873 – 1921)
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i col·laborador de Gustau Violet. Conreà, especialment, la tècnica del baix relleu.
De la seva obra destaca Al costat de l’aigua.
(Barcelona, 1873 – 1956)
Músic. Fill de Pauleta Pàmies i Serra. Fou catedràtic de declamació del conservatori del Liceu durant més de quaranta anys.
(Barcelona, 1873 – segle XX)
Geògraf. Destacà en alguns congressos internacionals.
Publicà algunes memòries sobre aspectes monogràfics de la història dels descobriments.
(Palma de Mallorca, 1830 – 1873)
Assagista i poeta. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid.
Formà part del grup de poetes que figuraren a l’antologia Los trobadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic.
És autor dels poemes Lo que diu l’oreneta i L’orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).
(Barcelona, 1847 – Madrid, 8 abril 1873)
Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula.
Assolí bons èxits durant la seva curta carrera.
(Barcelona, 1873 – París ?, França, segle XX)
Escultor. Residí gairebé sempre a París.
El Museu d’Art Modern barceloní té les seves obres titulades Després de la Comunió (1907) i Testa de vell (1923).
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)
Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.
(València, 1873 – Barcelona, 19 març 1923)
Pintor. Fou catedràtic de dibuix natural a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.