(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)
Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.
(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)
Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.
(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)
Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.
Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.
(Gandia, Safor, 1 gener 1810 – Madrid, 14 febrer 1870)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l’òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856).
Publicà una notable Gramática musical (1852).
(Alacant, 9 novembre 1840 – 16 octubre 1870)
Escriptor. Fundà i dirigí “El Semanario Católico”.
Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).
(Vevey, Suïssa, 27 juny 1870 – París, França, 2 octubre 1931)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Jaume III. Fill de Carles de Borbó i d’Àustria-Este, a la mort del qual (1909), proclamà els seus drets i reorganitzà el carlisme.
Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins.
No contragué matrimoni.
(Salses, Rosselló, 1870 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1945)
Poeta. Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París.
Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya, i dels dos reculls Rialles (1906) i De nostra terra (1906).
(Alzira, Ribera Alta, 1870 – València, 18 març 1935)
Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l’Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València.
Es distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904.
Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d’Antoni Martorell).
(Barcelona, 1818 – Madrid, 1870)
Jurista. Era catedràtic de l’Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a corts.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1870 – Mataró, Maresme, 1925)
Violinista. Fou primer violí de l’orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista.
El 1906 fundà a Barcelona l’Acadèmia Jofre, dedicada als estudis musicals.
Amador Guerra i Gifré (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.
Lliurat Guerra i Gifré (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.