(València, 1797 – Madrid, 1868)
Polític i militar. Fill de l’intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar.
Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont.
Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València.
(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 12 desembre 1868 – Madrid, 15 maig 1939)
Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la “Revista de Especialidades Médicas”.
Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l’otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix.
Com a pintor es formà a l’Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.
(Catalunya, segle XIX – Buenos Aires, Argentina, 1868)
Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.
(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)
Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.
Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.
Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.
(Tarragona, 9 març 1868 – Madrid, 15 gener 1915)
Escriptor. Establert a Madrid, fou col·laborador assidu del “Madrid Cómico”.
Escriví poesies i obres teatrals en castellà, així com traduccions.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)
Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.
Conreà el paisatge i els temes florals.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 25 setembre 1868 – 29 gener 1953)
Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc.
També compongué música d’església i un oratori.
(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)
Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.
Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.
Dades dels Països Catalans 