Arxiu d'etiquetes: 1862

Monegal i Nogués, Esteve

(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)

Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.

Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

Un altre germà seu fou  Ramon Monegal i Nogués  (Barcelona, 1861 – 1920)  Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d’“El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d’“El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de Lectura” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Matilla i Marina, Segundo

(Madrid, 1862 – Teià, Maresme, 1937)

Pintor. Establert a Catalunya, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

La seva obra és principalment paisatgística, amb visions dels Pirineus i del cap de Creus, bé que també va fer molts retrats de delicada factura.

El seu autoretrat, presentat a la Sala Parés el 1921, és considerat com la seva millor obra.

Durant un quant temps produí molta obra que s’exportava a Amèrica, però a partir de la dècada del 1920 es dedicà plenament al seu art sensible i intimista.

Llorens i Riu, Francesc

(Barcelona, 5 desembre 1862 – 30 novembre 1927)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l’obra titulada Taller de tintoreria (1886).

Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”.

Llansó, Jaume

(Girona, 1806 – Barcelona, 1862)

Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l’Escola Industrial de Barcelona.

Va dirigir “El Cultivador” (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l’agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles.

Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d’agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).

Junoy i Vernet, Ferran

2 Respostes

(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)

Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.

Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.

Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.

Janer i de Gònima, Erasme de

1 Resposta

(Barcelona, 10 juny 1791 – 19 març 1862)

Comerciant. Nét d’Erasme de Gònima.

President de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (1821), membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País (1822), alcalde de Barcelona (1846) i un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851).

Fou el pare del polític carlí Josep Erasme de Janer i de Gironella.

Isern i Vinyas, Carles

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 31 octubre 1843 – 27 juliol 1862)

Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement.

Excel·lí com a violinista i com a professor de música.

També era intèrpret remarcable de piano i d’altres instruments.

Forgas i Frígola, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 29 setembre 1862 – Barcelona, 10 febrer 1932)

Diputat i senador. Fou comissari reial d’agricultura i foment.

El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.