Arxiu d'etiquetes: 1856

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Bassegoda i Amigó, Ramon Enric

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1856 – Barcelona, 22 abril 1921)

Poeta i periodista. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà  de Bonaventura i de Joaquim.

Fundà el setmanari “La Llar” (1874); col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”.

Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d’amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l’any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.

Ambròs i Fabregat, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 30 octubre 1856 – 19 gener 1929)

Sindicalista i polític. Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus.

Prengué part en més de vint congressos obrers. L’any 1871 ingressà al partit republicà.

El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou designat alcalde de la ciutat.

Algué i Sanllehí, Josep Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)

Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.

Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).

Alandi, Cristòfor

Deixa un comentari

(Tarragona, 1856 – Barcelona, 1896)

Pintor. Estudià a l’Escuela Superior de Pintura de Madrid.

Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 al 1884, i a l’exposició general de Barcelona (1894).

Rubió i Lluch, Antoni

19 Respostes

(Valladolid, Castella, 26 juliol 1856 – Barcelona, 9 juny 1937)

Professor, historiador i home de lletres. Fill de Joaquim Rubió i Ors. Catedràtic de literatura a Oviedo i Barcelona (1885), fou després professor de literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans (1904), primer president de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i acadèmic de la Real Academia Española per Catalunya en el moment en què es volgué donar entrada en aquesta institució a les llengües regionals.

La seva tesi doctoral (1878) versà sobre Anacreont, i del grec clàssic passà a l’estudi del grec modern, del qual publicà diverses traduccions al català (Loukis Laras) i al castellà (Novelas griegas, 1893). Gran part de la seva activitat científica la dedicà a l’estudi de l’expedició de catalans i aragonesos a Grècia, i la renovà amb les investigacions que féu als arxius de Barcelona i Itàlia.

Sistematitzà l’estudi de la literatura catalana (Sumario de la Historia de la literatura española, 1901), oferí àmplies visions de conjunt dels seus períodes més importants (Discurso inaugural universitario, 1901; El Renacimiento clásico; Joan I humanista; La escuela histórica catalana medieval, 1908-21, 2 volums) i formà a les seves càtedres una escola d’erudits.

Publicà articles literaris a revistes americanes, articles que seleccionà al volum Estudios Hispano-americanos, 1889-1922 (1922).

Les primeres monografies sobre l’expedició a Orient les publicà a l’Acadèmia de Bones Lletres: La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1883); Los navarros en Grecia y el ducado catalán en Atenas (1886); les més importants foren publicades als Anuaris de l’Institut d’Estudis Catalans: La Acrópolis de Atenas en la época catalana (1908), La Grècia catalana des de la mort de Roger de Llúria a la de Frederic III de Sicília (1370-1377) (1914), entre d’altres.

Abans de morir, acabà la impressió del Diplomatari de l’Orient Català (pòstum, 1947).

Riquer i Inglada, Alexandre de

7 Respostes

(Calaf, Anoia, 3 maig 1856 – Palma de Mallorca, 13 novembre 1920)

(o Ynglada)  Dibuixant, pintor i poeta. Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent. Estudià a Manresa, Besiers i Tolosa (Llenguadoc). Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja. El 1879 anà a Roma. Passà després a París i a Londres. A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, i també l’Arts and Crafts Movement. Lluità per l’expandiment de l’art industrial.

Fundà un taller de mobles i dibuixà projectes per a plats, rajoles, gerros, llums i esmalts. Introduí l’art de l’ex-libris a Catalunya i ressuscità el gravat a l’aiguafort, sobre el qual féu classes a Josep Triadó, Joaquim Renart, Francesc d’Assís Galí, J. Diéguez i Josep Maria Sert. El 1903 publicà el recull Ex-Libris Riquer, que li donà fama mundial. Sabé plasmar en la modalitat intimista de l’ex-libris l’essència del seu món poètic, elegíac.

Reeixí també en el cartellisme, que contribuí a aclimatar a Barcelona. Fou el millor representant del cartell decoratiu simbolista de l’Art Nouveau a Catalunya. La seva tasca en les arts del llibre és fonamental.

Els anys del decenni del 1880 col·laborà a “La Ilustració Catalana” i il·lustrà uns volums de la “Biblioteca Arte y Letras” i Los Estudiantes de Tolosa en un estil de realisme poètic semblant al d’Apel·les Mestres. Aquest mateix estil, barrejat amb el japonisme, es troba a la seva pintura: delicats paisatges on volen ocells.

Els anys del decenni del 1890 la temàtica esdevé més idealista: Pastora resant, Anunciació, aquest caire simbolista, unit a una tècnica estilitzada i plana, es nota sobretot en la seva obra de pintor decorador (presbiteri de Montserrat, Institut Industrial de Terrassa), en les il·lustracions per a “Luz”, “Joventut”, “Ilustración Artística”, els llibres Quan jo era noi, Crisantemes, Anyoranses, els ex-libris i cartells plenament modernistes.

Amb Crisantemes (1898), Anyoranses (1902) i Aplech de sonets (1906) es manifestà com un dels poetes més característics del vessant simbolista del Modernisme. Poc després abandonà les arts decoratives per dedicar-se a la pintura i a la poesia (Poema del Bosc, 1910) en una exaltació panteista de la natura. El 1917 anà a viure a Mallorca, on continuà la seva dedicació al paisatge i on morí.

El Modernisme reivindicà la igualtat entre l’art industrial i les anomenades belles arts i volgué embellir tot l’entorn de l’home: Riquer fou el millor representant a Catalunya d’aquest corrent. Encarnà l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home.

Fou el pare dels escriptors Josep Maria i Emili de Riquer i Palau.

Maluquer i Viladot, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1856 – 12 juliol 1940)

Polític i jurisconsult. Fill de Salvador Maluquer i Aytés. Col·laborà a “La Renaixença” i fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa–Sabadell (1886) i Solsona (1896), hi defensà la vigència del dret català.

Fiscal del tribunal suprem espanyol, fou senador per Lleida (1903-05), degà del Col·legi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona.

Fundà el Partit Monàrquic Autonomista i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura. En proclamar-se la República, després d’un gest simbòlic de força, lliurà el poder a Francesc Macià.

Treballà en l’apèndix del dret català al codi civil espanyol. Entre d’altres, publicà Teatre català: estudi històrico-crític (1878), Aborígens catalans (1880), Derecho civil especial de Barcelona y su término (1889), Recuerdos de una excursión a Dinamarca y Suecia (1907), Recuerdos de un viaje a Canarias (1908), El dominio del espacio en sus relaciones con el derecho (1911), La physionomie et la valeur sociale du droit catalan (1923), Records d’un viatge al Senegal (1928), Les meves noces d’or amb el molt il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (1929), Per a construir la Regió Catalana (1929) i Una mica d’història (La catalanitat de la darrera diputació provincial de Barcelona) (1934).