Arxiu d'etiquetes: 1856

Escudé i Bartolí, Manuel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1 octubre 1856 – Barcelona, 29 novembre 1930)

Estadístic i demògraf. De jove exercí el periodisme.

Ingressà per oposició a l’Instituto Geográfico y Estadístico i fou el responsable dels treballs d’estadística a la comarca de Girona i a Barcelona. El 1898 fou nomenat vice-president d’una secció del Congrés Internacional d’Higiene, i el 1902 cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona.

Fundà l'”Anuario Estadístico” de la ciutat de Barcelona i el “Boletín Municipal”.

Entre altres obres, publicà Las maravillas del mar (1880), Historia física de la Tierra (1879) i Diccionario estadístico español (1881).

Crespí i Vallès, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 gener 1786 – 6 novembre 1856)

Cronista.

Escriví un útil resum dels fets esdevinguts entre el 1820 i el 1849: Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona.

Corminas i Moreu, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1856 – 1905)

Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l’Acadèmia de Medicina.

Ideà un mètode d’injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.

Conceller, El

4 Respostes

(Barcelona, 29 setembre 1856 – 23 juny 1857)

Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de “La Corona de Aragón”.

Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer.

El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.

Clavé i Bosch, Àurea Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)

Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.

És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.

Chia i Bajandas, Manuel de

Deixa un comentari

(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)

Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.

Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).

Cateura i Turró, Baldomer

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)

Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.

És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.

Cardona i Abelló, Tomàs

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 22 setembre 1856 – 18 gener 1901)

Escultor. Estudià a Barcelona.

Per un temps treballà a Madrid, abans d’instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal.

Destacà com a imatger. Més tard es dedicà, amb èxit, a treballar en fang busts i grups de figures. A València, en una exposició de Lo Rat Penat, li fou premiat un bust del marquès de Campo.

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Cabot i Rovira, Emili

3 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1856 – 27 febrer 1924)

Maquetista de joies i col·leccionista d’art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer, i germà de Joaquim.

Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l’època.

Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d’Europa.