Arxiu d'etiquetes: 1854

Llanas i Rabassa, Salvador

(Mataró, Maresme, 1854 – 1928)

Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el “Diari de Mataró”.

Escriví bon nombre d’obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L’anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret.

Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.

Letamendi, Agustí de

(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)

Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.

Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.

Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.

Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.

Laporta i Mercader, Jacint

(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)

Metge i escriptor. Germà de Francesc.

Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.

Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.

Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).

Junta Provisional de Govern de Catalunya -1854/ ?-

(Barcelona, 17 juliol 1854 – segle XIX)

Organisme creat en el context de la Revolució de l’any 1854. La formaven membres de l’Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27 juliol) i acceptà el nomenament de Pascual Madoz com a governador civil (11 agost).

No pogué estendre l’autoritat a tot el Principat a causa de l’oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia.

No fou acceptada pels sectors obreristes.

Jover i Costas, Joaquim

(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)

Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.

Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.

A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).

Genover i Carreras, Ramon

(Serinyà, Pla de l’Estany, 1854 – Vic, Osona, 1928)

Religiós del Cor de Maria. Fou un lingüista extraordinari, la qual cosa li permeté de fer tasca d’apostolat en diversos països d’Europa i Amèrica.

Fundà cases del seu orde a Anglaterra, Alemanya i Itàlia.

És autor de diversos escrits i fundador al Brasil de la revista “Ave María”.

Garí i Cañas, Josep

(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)

Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.

Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.

El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.

Garcia i Llansó, Antoni

(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)

Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.

De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.

Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).

Ferrer i Valls, Jeroni

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 22 gener 1797 – 2 octubre 1854)

Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l’Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres.

Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L’any 1841 fou nomenat cònsol d’Espanya a Yucatan (Mèxic).

D’ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a “El Vapor” (1834) i fundà els periòdics “El Nacional” (1834) i “Semanario Catalán” (1851).

Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).

Enseñat i Morell, Joan Baptista

(Sóller, Mallorca, 1854 – Barcelona, 1922)

Publicista i comediògraf. Residí a Montpeller, Barcelona (on fundà la revista “El Mosquito”, 1873), Madrid i París, on fou membre fundador (1878) de l’Alliance Latine.

Escriví, a més de llibres d’història de França, una gran quantitat de peces teatrals en castellà i algunes en català, com A l’altre món, La mestressa, La tinc a sota.