(Barcelona, 1854 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)
Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l’època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.
(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.
Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972) Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
(Santpedor, Bages, 1854 – Manresa, Bages, 1896)
Pintor. Després d’una estada a París (vers 1879), s’establí a Sabadell, on decorà, amb estil realista, els salons del col·legi Escolapi, casa Barata i casa de la Ciutat.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)
Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions.
Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes.
(Funiana, Andalusia, 1789 – Madrid ?, 1854)
Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840).
Amb la regència d’Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Torelló, Osona, 1854 – 1891)
Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d’inspiració religiosa.
Esculpí i pintà bon nombre d’obres per a diversos temples.
(Barcelona, 17 desembre 1854 – 28 juliol 1904)
Escriptor. Col·laborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”.
Escriví una vintena d’obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885).
Publicà també algunes paròdies de Serafí Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).
Fou el pare de l’escriptor i advocat Joan Molas i Valverde.
Dades dels Països Catalans 