(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)
Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.
En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).
(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)
Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).
Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1850 – Barcelona, 20 agost 1911)
Empresari teatral.
Als divuit anys era ja empresari del teatre Novetats, de Barcelona, i després del Principal, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874, i on formà una companyia dramàtica amb Teodora Lamadrid, Elisa Boldum, Rafael Calvo i Emili Mario.
De resultes d’haver-se incendiat el teatre Principal (1876), se n’anà a l’Havana i a Mèxic.
En retornar a Barcelona (1882) es féu càrrec de l’empresa del Liceu i amb breus interrupcions la regí fins a la mort. Hi donà a conèixer òperes d’Isaac Albéniz i d’Enric Morera; introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen (1910).
(Reus, Baix Camp, 26 abril 1850 – Barcelona, 3 abril 1880)
Poeta i prosista. Germà de Francesc. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l’intimisme i l’anàlisi crítica.
Tot i morir jove, les seves inquietuds el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l’època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin.
El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d’un dels socis més destacats.
(Matadepera, Vallès Occidental, 21 febrer 1772 – Barcelona, 4 febrer 1850)
Advocat i polític. Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Lleida (1808).
Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès.
Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22).
El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l’ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d’Amics del País, la qual fou constituïda poc després.
(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)
Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.
Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.
(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)
Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).
És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.
(Mataró, Maresme, 10 febrer 1850 – Barcelona, 26 abril 1902)
Promotor de l’excursionisme català. Fou membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n’exercí la presidència (1879-84).
Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país.
Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos.
Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.
(Barcelona, 1848 – 1850)
Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.
Tingué una intenció reformista moderada en molts d’aspectes, des dels socials fins als ortogràfics.
Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.
(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)
Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.
Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.
És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.
Dades dels Països Catalans 