Arxiu d'etiquetes: 1850

Caseponce, Esteve

2 Respostes

(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)

Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.

Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.

Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.

És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).

Brugulat i Gort, Josep A.

Deixa un comentari

(Lleida, 1850 – segle XIX)

Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.

Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.

Bruc, vescomtat del

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit l’any 1850 al general Joan Prim i Prats.

A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.

Boter i de Dalmases, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, 1850 – segle XIX)

Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.

Benavent i de Camon, Francesc Xavier de

Deixa un comentari

(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)

Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.

Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.

Artau i Girbau, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 1850 – 1913)

Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.

Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.

Albarracín i Broseta, Severí

2 Respostes

(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)

Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.

Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).

Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).

Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

Monserdà i Vidal, Enric

(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)

Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.

Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.

Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.

Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

Miracle i Cesat, Rafael

(Valls, Alt Camp, segle XIX – Barcelona, 1850)

Farmacèutic.

Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona… (1835) i Guia estadística y manual de Barcelona (1836), en col·laboració amb Pere Felip Monlau.

Mestres i Oñós, Arístides

(Barcelona, 1850 – 29 agost 1899)

Escriptor. Germà d’Apel·les Mestres.

Publicà en català Qüentos de joventut (1875) i Poemes, fàbules i qüentos i morals (1880), i diverses novel·les en castellà: Los tiradores de Alert-Ville (1880), Historia de unos emigrantes (1880), a més d’un manual d’escacs i un d’esgrima.

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a “La Vanguardia”.