Arxiu d'etiquetes: 1850

Gras i Elias, Francesc

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1850 – Barcelona, 12 octubre 1912)

Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid.

En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d’El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc.

El seu recull de biografies Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d’interès històric.

Grahit i Papell, Emili

2 Respostes

(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)

Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.

Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.

Deixà inèdits altres treballs d’història local.

Era germà seu Enric Grahit i Papell  (Girona, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.

Galí i Claret, Bartomeu

4 Respostes

(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)

Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.

Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.

Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.

Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.

És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.

Galceran i Granés, Artur

Deixa un comentari

(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)

Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.

Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).

Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.

Fita i Rovira, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Ceramista. Descendent d’una antiga estirp d’escudellers, originària del segle XVII.

Estudià a l’Escola de Llotja i fou premiat a les Exposicions de Barcelona del 1871 i de Madrid del 1875, i participà a la Universal del 1888.

A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins.

La col·lecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador.

Ferrer i Miró, Joan

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1850 – Barcelona, 28 desembre 1931)

Pintor. Es formà a l’acadèmia de Pere Borrell de Barcelona i entre el 1870 i el 1874 estudià a l’Academia Española de Roma.

Dedicà la major part de la seva activitat a pintar quadres de gènere i retrats. El 1885 presentà, al Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, l’oli Amateur, que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la millor de les seves obres, Exposició pública d’un quadre (Museu d’Art Modern de Barcelona), que guanyà la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.

Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898.

Vers el 1906 deixà la pintura i es dedicà a la publicació de quaderns amb nombroses litografies de caràcter pedagògic.

Ferraz y Cornel, Francisco Javier

2 Respostes

(Madrid, segle XVIII – València, 1850)

Militar. Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona.

Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya (1822), i el 1835 ho fou de València; dimití arran de la revolta d’aquell any.

Falqués i Urpí, Pere

3 Respostes

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 22 agost 1916)

Arquitecte (1873). Inicià la seva carrera dins l’entusiasme del romanticisme català per l’art dels períodes medieval i renaixentista. Més tard evolucionà vers un modernisme grandiloqüent i monumentalista, d’accentuats valors expressionistes.

En són exemples alguns edificis importants per a l’Exposició Universal del 1888, pot ésser considerat un dels representants del modernisme municipal barceloní: monuments a Rius i Taulet (1897-1901), a Pitarra (1906), fanals del passeig de Gràcia, ampliació de l’edifici de l’antic Arsenal, al parc de la Ciutadella (1915), amb finalitats museístiques, etc.

Fou l’arquitecte oficial de l’ajuntament de Barcelona des del 1889, i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1899-1900).

Elias i de Molins, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1850 – 24 juny 1909)

Erudit bibliògraf i arqueòleg. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà de Josep i Ramon.

Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII.

Director del Museu d’Antiguitats de Barcelona, fundà la “Revista Històrica Latina” (1874).

Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics.

Dolsa i Ramon, Lluís

1 Resposta

(Vila-seca, Tarragonès, 9 octubre 1850 – Barcelona, 2 desembre 1908)

Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart.

Introduí nous mètodes terapèutics en el tractament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d’estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia.

Fou regidor municipal de Barcelona el 1889.

El 1903 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.