Arxiu d'etiquetes: 1837

Carbonell i Bravo, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)

Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.

Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma de Mallorca, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.

Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.

Fou el pare de Francesc Carbonell i Font  (Barcelona, segle XVIII – 1854)  Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.

Campmany i Pahissa, Narcís

2 Respostes

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1837 – Barcelona, 21 abril 1886)

Comediògraf. Autodidacte.

Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs (1865), Si m’embrutes t’emmascaro (1866), A pèl i repèl (1868), A la lluna de València (1868), La lluna en un cove (1871), El metge dels gegants (1874), Dorm! (1876).

Cabanyes i d’Olzinelles, Llorenç de

1 Resposta

(Barcelona, 9 febrer 1837 – 21 febrer 1878)

Pintor i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i pare del pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època.

Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a “La Renaixença”.

Brusa, batalló de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1835 – maig 1837)

Batalló de la milícia urbana. Nom amb el qual fou conegut el dotzè batalló lleuger, integrat per elements obrers de tendències republicanes. Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837.

Fou dissolt pel general Francisco Parreño, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba.

Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat.

Bordas i Estragués, Ramon

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 10 novembre 1837 – Barcelona, 14 gener 1906)

Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut de la Vila d’Eivissa.

De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).

Biscarri i Bossom, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 juliol 1837 – 17 març 1877)

Pianista i compositor. Fundador del setmanari “La España Musical”, hi publicà articles crítics.

Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit.

Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical.

Berga i Boix, Josep

3 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Batlle i Ribas, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1837 – 1906)

Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l’estudià d’una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços.

El 1860 fundà una escola pràctica per a l’ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic.

Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886).

Balle i Rubinat, Albert de

Deixa un comentari

(Girona, 1837 – Tarragona, 22 juliol 1885)

Arqueòleg. Presidí la Societat Arqueològica de Tarragona. Tenia el títol nobiliari de marquès de Vallgornera.

Cooperà a l’organització d’exposicions arqueològiques a Madrid i a Londres.

Escriví articles de la seva especialitat al diari madrileny “La Época” i a d’altres publicacions.

Bagutti, Domenico

1 Resposta

(Rovio, Suïssa, 1760 – març 1837)

Arquitecte. Actiu a Catalunya, fou l’autor dels jardins del Laberint d’Horta des del 1792, en col·laboració amb el propietari de la finca, Joan Antoni Desvalls, marquès d’Alfarràs.