Carbonell i Bravo, Francesc

(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)

Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801).

Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.

Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820.

Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.

Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36).

A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.

Fou el pare de Francesc Carbonell i Font  (Barcelona, segle XVIII – 1854)  Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.

Un pensament sobre “Carbonell i Bravo, Francesc

  1. Retroenllaç: Yáñez i Girona, Agustí | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s