(Albaida, Vall d’Albaida, 25 juliol 1836)
Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida, des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.
(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)
Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.
Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.
(Oriola, Baix Segura, 24 desembre 1836 – València, 8 gener 1919)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums.
És representat als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València.
Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)
Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.
De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.
(Barcelona, 1836 – segle XIX)
Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.
(Olot, Garrotxa, 1770 – Catalunya, 1836)
Organista. Fou organista de la Seu d’Urgell i assolí bona fama per la qualitat de les seves interpretacions.
(Barcelona, 1776 – 1836)
Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.
Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Barcelona, 1836)
Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.
Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
Dades dels Països Catalans 