Arxiu d'etiquetes: 1822

Botella i d’Hornos, Frederic de

Deixa un comentari

(Alacant, 12 maig 1822 – Madrid, 27 novembre 1899)

Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l’École de Mines de París, on fou deixeble d’Elie de Beaumont. Membre del cos d’Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l’any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador.

Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).

Bosch i Cabot, Sebastià

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 24 febrer 1822)

Metge. El seu oncle, Joan Bosch, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals.

En un d’ells, publicat el 1779, combatia l’ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.

Alberola, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – 1822)

Escultor. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles.

La seva obra es d’escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid).

Ferrer i Sala, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)

Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.

Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.

Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.

Colomer i Mestres, Pere Nolasc

Deixa un comentari

(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)

Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.

Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).

Budó i Martí, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1822 – segle XIX)

Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d’oboè.

Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.

Argemí i Casamada, Francesc

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)

Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.

És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.

Gelpí i Ferro, Gil

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)

Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).

El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.

Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

Fonts i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Ferrer i de Bruguera, Melcior

1 Resposta

(Barcelona, 22 juny 1822 – 5 maig 1890)

Jurista. Primer marquès de Cornellà (1889).

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1874), del I Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i de l’Acadèmia de Jurisprudència, i quatre vegades degà del Col·legi d’Advocats (a partir del 1873).

També fou president de la diputació de Barcelona (1875-78) i senador (1881).

Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català.

És autor d’Influencia del estado social sobre la legislación (1883).