Arxiu d'etiquetes: 1822

Llança i d’Esquivel, Benet de

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)

Escriptor. Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera.

Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona.

En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà.

Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.

Gelpí i Ferro, Gil

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)

Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).

El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.

Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

Fonts i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Ferrer i de Bruguera, Melcior

1 Resposta

(Barcelona, 22 juny 1822 – 5 maig 1890)

Jurista. Primer marquès de Cornellà (1889).

Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1874), del I Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i de l’Acadèmia de Jurisprudència, i quatre vegades degà del Col·legi d’Advocats (a partir del 1873).

També fou president de la diputació de Barcelona (1875-78) i senador (1881).

Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català.

És autor d’Influencia del estado social sobre la legislación (1883).

Dimas i Graells, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)

Empresari i autor teatral.

Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.

Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.

El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.

En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).

Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)

Diari liberal i progressista en castellà.

Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.

Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.

Corominola, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 18 juliol 1822)

Capellà guerriller absolutista.

S’afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat-, fou executat a Barcelona.

El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal: La heroica defensa del fuerte de Blanes i presa de mosén Pedro (1822).

Coll i Prat, Narcís

Deixa un comentari

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany, 20 novembre 1754 – Madrid, 30 desembre 1822)

Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880.

En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d’haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica.

Clotet i Fabrés, Jaume

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 juliol 1822 – Gràcia, Barcelona, 4 febrer 1898)

Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842.

Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95).

Publicà Catecismo de los mudos (1870) i una biografia d’Antoni Maria Claret (1882).

Carbó i González, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.