Arxiu d'etiquetes: 1816

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Domènech i Veciana, Miquel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1816 – Tarragona, 1878)

Eclesiàstic. Ingressà, a Madrid, en l’orde de Sant Vicenç de Paül.

Pel fet de no voler-se sotmetre al decret del govern que obligava a prendre les armes als religiosos de la seva edat no ordenats in sacris, el 1874 emigrà a París.

El 1837 passà a les missions dels EUA, on dos anys després rebé dispensa per ésser ordenat capellà.

El 1859 fou consagrat bisbe de Pittsburgh, i el 1870 assistí al concili Vaticà I, on opinà contra la infabil·libilitat del Sant Pare; al cap de pocs mesos renuncià al bisbat. No acceptà l’arquebisbat de Califòrnia ni el cardenalat que li oferí Pius IX.

El 1877 es retirà a Reus.

Dolsa i Ricart, Tomàs

2 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 1816 – Barcelona, 1909)

Metge alienista.

Visità França a fi d’assabentar-se de les noves tècniques emprades; al seu retorn creà la Fundació Dolsa, que establí l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona).

El succeí en la direcció de l’Institut el seu fill Lluís Dolsa i Ramon.

Cuyàs i Borés, Vicenç

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 6 febrer 1816 – Barcelona, 7 març 1839)

Compositor. Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova.

Escriví tres òperes: Ugo, conte di Parigi (1837), Il sonnambulo (1838), que deixà sense acabar, i La fattuchiera (1838), amb la qual obtingué un gran èxit al Teatre Principal de Barcelona (1838).

És també autor d’una simfonia (1835), dedicada a l’actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc.

Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic -fou anomenat el Bellini català-, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores.

Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà la seva carrera.

Chopitea i de Villota, Dorotea de

1 Resposta

(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)

Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.

El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.

Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.

Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.

Li ha estat incoat procés de beatificació.

Casanovas, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1760 – 1816)

XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l’abat Antoni Mas.

Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir.

Cessà el 1808. durant dos anys, l’abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba.

Camprodon i Lafont, Francesc

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 4 març 1816 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1870)

Autor dramàtic.

D’idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d’en Titó (1867).

Calaix de Sastre

3 Respostes

(Catalunya, 1769 – 1816)

Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.

Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.

En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.

N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Bofarull i de Sartorio, Manuel de

6 Respostes

(Barcelona, 1816 – 26 novembre 1892)

Arxiver i historiador. Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró, al qual succeí (1849) en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona.

Des del 1860 prosseguí la publicació iniciada pel seu pare de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Vocal de la Comissió de Monuments històrics i artístics, incorporà a l’arxiu 6.506 volums procedents de les biblioteques dels convents i monestirs suprimits.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1844). Dirigí també les obres de conservació del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciades el 1850.

Publicà, entre altres treballs, Documentos inéditos relativos a la historia del virreinato de San Francisco de Borja en Cataluña i Les funeràries dels reis d’Aragó (1886), i deixà inèdita una monografia sobre Montblanc, una biografia sobre Mossèn Borra, una història de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un estudi sobre els jueus en els territoris de la corona catalano-aragonesa.

Fou el pare de Carles i de Francesc de Bofarull i Sans.

Blanch i Castells, Bartomeu

Deixa un comentari

(Monistrol de Montserrat, Bages, 30 novembre 1816 – Buenos Aires, Argentina, 1891)

Compositor. Fou mestre de l’Escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell.

Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s’establí a Buenos Aires.

La seva producció és abundant i l’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.