Arxiu d'etiquetes: 1813

Boix i Ricarte, Vicent

4 Respostes

(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)

Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.

Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.

Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.

Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.

Blasco i Garcia, Vicent

Deixa un comentari

(Torrella, Costera, 13 març 1735 – València, 16 abril 1813)

Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier (1768-80).

Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d’estudis. Fou nomenat rector perpetu.

Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l’ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular.

Tingué cura de l’edició de l’obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d’una part de les Historias de Juan de Mariana.

Benedito i Calzada, Manuel

2 Respostes

(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)

Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).

Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.

Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.

Aurora Patriótica Mallorquina

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 juny 1812 – 19 desembre 1813)

Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813; després reaparegué.

Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’excomunió major.

Arroyal, Lleó d’

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)

Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.

És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.

També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.

Abas i Aranda, Felip

Deixa un comentari

(Calaceit, Matarranya, 1777 – Madrid, 1813)

Pintor. Estudià a l’Academia de San Luis (Saragossa) i amb Francisco Goya (Madrid). Morí pocs dies després del seu nomenament de pintor municipal de Madrid.

De les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures.

Echagüe y Bermingham, Rafael de

Deixa un comentari

(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)

Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.

Castells i Melcior, Martí

2 Respostes

(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)

Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).

Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).

Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.

Calonge y Fenollet, Eusebio de

Deixa un comentari

(Vitòria, País Basc, 15 desembre 1813 – Madrid, 28 octubre 1873)

Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848).

Fou ministre d’estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.

Abadal -gravadors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:

  • Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
  • Pau Abadal  (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:

Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare de:

Ignasi Abadal  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare de:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.