(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)
Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.
Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).
(Barcelona, 1752 – 1813)
Religiós jesuïta. Conreà la poesia en llatí.
(València, segle XVIII – després 1813)
Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València.
El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas…, reedició de l’opuscle de Rafael Martí de Viciana. Fou amic de Gregori Maians.
A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena.
(Palma de Mallorca, 23 juliol 1813 – 20 maig 1814)
Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón.
Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l’agricultura a Europa.
(Palma de Mallorca, 1811 – 1813)
Diari polític liberal, en castellà.
Publicat per Antoni Brusi, a semblança del “Diario de Barcelona”.
(Palma de Mallorca, 23 agost 1812 – 30 abril 1813)
Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular.
En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l’apologia, s’erigí en defensor de l’absolutisme a les Illes.
(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)
Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.
Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.
Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:
Joan Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1776 – 1853) Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.
Maria Lluïsa Despuig i Safortesa (Palma de Mallorca, 1777 – 1867) Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 30 març 1745 – Lucca, Toscana, Itàlia, 2 maig 1813)
Eclesiàstic i cardenal. Fill de Ramon Despuig i Cotoner, i germà de Joan. Estudià filosofia i lleis a l’Estudi General de Mallorca i fou canonge de la seu de Palma. Col·laborà en la formació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).
Fou bisbe d’Oriola i arquebisbe de València i de Sevilla. Implicat, juntament amb l’inquisidor Lorenzana, en una conspiració contra Godoy, el govern espanyol l’envià a Roma, on el papa Pius VII el nomenà patriarca d’Antioquia (1799).
L’any 1803 fou nomenat cardenal, i quan Pius VII fou traslladat a França per Napoleó el seguí, fins que el 1813, malalt, es traslladà a Lucca.
A Mallorca fundà una escola de dibuix, una magnífica biblioteca i un museu (proveït principalment amb estàtues i relleus procedents de les excavacions de Ricci, a Itàlia), que instal·là a la seva finca de Raixa.
Va fer gravar el millor mapa de l’illa de la seva època, fet pel geògraf Julià Ballester i gravat per Josep Montaner i Moner.
(Penàguila, Alcoià, 3 gener 1732 – València, 13 febrer 1813)
Eclesiàstic. Ingressà en l’orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1797-1800) i de València (1800-13).
Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l’assetjament del general Suchet (novembre 1811).
Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius.
(Xàtiva, Costera, 1759 – Madrid, 1813)
Poeta i científic. Germà de Josep. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià.
Dades dels Països Catalans 