Arxiu d'etiquetes: 1774

Bonafòs i Siau, Emmanuel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 gener 1774 – 9 novembre 1854)

Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà (1796-1808).

Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a la Catalunya Nord (1800).

A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

Baranda i Caixigal, Felip de

Deixa un comentari

(Castella ?, 1774 – Palma de Mallorca, 1801)

Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió.

La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.

Armengual i Nicolau, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)

Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.

A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.

Andrés, Antoni

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, segle XVIII – 1774)

Religiós franciscà. Tingué gran fama com a orador sagrat i deixà escrits molts dels seus sermons.

Abadia i Como, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 1774 – ? , 1860)

Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén.

L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia.

A la tornada de Ferran VII de Borbó al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.

Janer, Gaspar

Deixa un comentari

(Ponts, Noguera, 1774 – Roma ?, Itàlia, segle XIX)

Jesuïta. Visqué a Palma de Mallorca, Còrsega i Roma.

És autor d’obres piadoses.

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).

Boix, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.

Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).

Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta  (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829)  Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).

Moner i de Bardaxí, Joaquim Albert de

(Fonts, Aragó, 1774 – 1845)

Epigrafista. Besnét de Francesc de Moner i Miret.

Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona.

El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868.

Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell.

Jaumeandreu i Triter, Eudald

4 Respostes

(Barcelona, gener 1774 – 30 agost 1840)

Economista i religiós agustí. Fou liberal en política i economia, però no en afers de comerç exterior.

L’any 1814 li fou encarregada la càtedra d’economia política creada per la Junta de Comerç, i la regentà quan fou agregada a la Universitat de Barcelona, un cop restaurada (1822), fins al 1823, privat de continuar per les seves idees liberals.

L’any 1820 s’havia fet càrrec de la càtedra de dret constitucional, i el 1833 de la d’economia aplicada als obrers industrials, fundada per l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i assessor del grup de pressió patronal Junta de Fàbriques.

Assentà els principis teòrics del proteccionisme català a Rudimentos de economía política (1836), on polemitzava amb el gran lliurecanvista asturià Flores Estrada. La seva principal obra política, Curso elemental de Derecho Público (1836), és radicalment constitucional.