Arxiu d'etiquetes: 1761

Fuster i Taronger, Just Pastor

4 Respostes

(València, 8 agost 1761 – 31 gener 1835)

Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare.

Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30).

Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España.

Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca de la Universitat de València).

Febrer i Cardona, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 22 novembre 1761 – 16 febrer 1841)

Gramàtic i escriptor. Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Illes Balears.

Encara que la majoria de la seva obra és inèdita, va publicar Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804, publicats amb el pseudònim d’Un Maonès), Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina (1824), Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821), a més de tres gramàtiques de llengua francesa i, com a mínim, d’un extens Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí.

Fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes.

És important també la seva activitat com a compilador de poesia popular (Recopilació de les cobles que es cantaven antigament en les festes d’alguns sants advocats), com a preceptista (Compendi de la poesia menorquina o principis en què se funden les regles a les quals els versos estan subjectes, 1818), com a poeta, escriptor religiós i, sobretot, com a traductor del llatí.

Mantingué també una important correspondència amb el comte d’Aiamans sobre temes polítics i de llengua.

La seva obra gramatical, d’una importància encara no prou valorada, tingué una gran influència sobre la gramàtica menorquina de la primera meitat del segle XIX.

Malgrat els successius canvis de sobirania de la Menorca del seu temps, tota la vida mantingué la fidelitat a la llengua catalana i l’afany de fer-ne un instrument vàlid de cultura per als seus contemporanis. 

Blanquer, Macià

Deixa un comentari

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1761 – 1828)

Poeta en castellà. Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València (1815).

Publicà diversos himnes i poemes -alguns a la premsa-, i escrits de tema religiós.

Blakeney, William

Deixa un comentari

(comtat de Limerick, Irlanda, 7 setembre 1672 – 20 setembre 1761)

Militar i governador de Menorca (1748). A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre’s arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt.

Com a governador deixà un bon record entre els menorquins.

Giralt i Cunyadó, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 desembre 1761 – 22 juny 1821)

Religiós mercenari. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat.

El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l’ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Pere

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1761 – Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23 gener 1811)

Militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Joan. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779.

Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l’exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d’haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l’arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya.

El 1807 rebé el comandament d’un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d’Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l’illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies.

Deixà una important biblioteca.

Mirambell i Giol, Francesc

(Santa Coloma Sasserra, Moianès, 1 abril 1761 – Prats de Lluçanès, Osona, 24 desembre 1822)

Erudit i eclesiàstic. Cursà estudis a Vic i a Cervera.

De la seva obra escrita, sobre història local, epigrafia, agronomia i filologia, destaca l’Alfabeto reformado universal (1813), reeditat en nova versió: Alfabeto griego-latino-catalán (1817) i Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano (1817).

Marsal i Boguñà, Pau

(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)

Compositor i organista. Germà de Ramon.

Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.

Escriví composicions religioses.

Forest de Belidor, Bernat

2 Respostes

(Catalunya, 1698 – París, França, 8 setembre 1761)

Enginyer militar. Estudià a l’estat francès sota la protecció de Cayot de Blanzy, cap d’enginyers a Montreuil.

Ajudà els astrònoms La-Hire i Cassiri en la mesura del meridià terrestre i fou professor d’artilleria a l’Escola de la Fère.

Participà en la guerra de Successió d’Àustria i fou inspector de l’arsenal de París (1858). Féu importants estudis sobre mecànica aplicada a construccions hidràuliques.

D’entre les seves obres cal esmentar Science des ingénieurs (1729), Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision (1731) i Architectura hydraulique (1737-53), obra en quatre volums on tracta de la mecànica aplicada a les màquines i estudia la construcció de rescloses, dics, etc.

Costa i Cases, Pere

10 Respostes

(Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)

Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754).

El 1730 projectà l’acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l’església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades.

Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l’església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s’introduí a Catalunya un tipus de retaule d’estructura arquitectònica que fou molt repetit.

Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l’arxiduc Carles-, les seves escultures són encara barroques.

Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l’església de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.