(València, 1748 – 23 març 1818)
Pintor. Fill del gravador Josep Espinós. Professà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que dirigí des del 1787.
Conreà el paisatge i la pintura de flors i ornaments. Excel·lí molt en aquesta darrera especialitat, especialment en els quadres de pitxets, on es percep la influència dels pintors flamencs.
(Palma de Mallorca, 24 març 1748 – 8 març 1828)
Militar. Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill d’Antoni Dameto i Dameto.
Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la Guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca. Arribà a mariscal de camp (1815).
Fou el pare d’Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura.
(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)
Almirall anglès titulat lord Collingwood.
El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.
La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.
(Maó, Menorca, 27 desembre 1748 – Manila, Filipines, 25 desembre 1813)
Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas.
(Maó, Menorca, 1748 – 1826)
Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.
Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).
Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.
(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)
Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.
Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.
(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Portici, Nàpols, Itàlia, 11 novembre 1748 – Roma, Itàlia, 19 gener 1819)
“el Caçador” Rei d’Espanya (1788-1808). Fill de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa; el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus.
En ésser executat Lluís XVI de França (gener 1793), Carles IV declarà la guerra a la República Francesa, que acabà amb una invasió francesa de l’Empordà (Guerra Gran). Les guerres continuades contra Anglaterra arruïnaren el comerç i malmeteren greument el crèdit de la monarquia.
Catalunya en resultà especialment perjudicada: l’estament mercantil barceloní intentà, en va, durant la visita dels reis a la ciutat (1802), d’apartar Carles de la política francòfila de Godoy.
(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)
Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).
El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.
És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.
(Jaca, Aragó, 21 febrer 1748 – Tarragona, 18 juliol 1819)
Prelat. El 1818 prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona, després d’algun temps de seu vacant que seguí el trasllat a Sevilla de l’arquebisbe Romuald Món.
A la seva mort fou succeït per Jaume Creus i Martí, després d’altres quatre anys de seu vacant.
Dades dels Països Catalans 