Arxiu d'etiquetes: 1748

Carles IV de Borbó

(Portici, Nàpols, Itàlia, 11 novembre 1748 – Roma, Itàlia, 19 gener 1819)

el Caçador”  Rei d’Espanya (1788-1808). Fill de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia.

El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa; el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus.

En ésser executat Lluís XVI de França (gener 1793), Carles IV declarà la guerra a la República Francesa, que acabà amb una invasió francesa de l’Empordà (Guerra Gran). Les guerres continuades contra Anglaterra arruïnaren el comerç i malmeteren greument el crèdit de la monarquia.

Catalunya en resultà especialment perjudicada: l’estament mercantil barceloní intentà, en va, durant la visita dels reis a la ciutat (1802), d’apartar Carles de la política francòfila de Godoy.

Blaquiers, Pere

(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)

Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).

El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.

És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.

Bergosa i Jordan, Antoni

(Jaca, Aragó, 21 febrer 1748 – Tarragona, 18 juliol 1819)

Prelat. El 1818 prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona, després d’algun temps de seu vacant que seguí el trasllat a Sevilla de l’arquebisbe Romuald Món.

A la seva mort fou succeït per Jaume Creus i Martí, després d’altres quatre anys de seu vacant.

Baralt i Torres, Ignasi

(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)

Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.

Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.

Agustí i Mascaró, Manuel

(Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812)

Enginyer i militar. Graduat d’alferes d’enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l’Acadèmia Militar de Matemàtiques d’Orà (1771).

Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d’Arizpe (a l’actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca.

També treballà a la fortalesa i el port d’Acapulco i projectà l’ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars.