Arxiu d'etiquetes: 1716

Carles III de Borbó

65 Respostes

(Madrid, 20 gener 1716 – 14 desembre 1788)

“el Polític”  Rei d’Espanya (1759-88). Fill de Felip V de Borbó i d’Isabel de Parma.

Al morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà el tron d’Espanya. Féu costat a França contra Anglaterra en la guerra de la independència nord-americana, per tal de guanyar Gibraltar (sense èxit) i Menorca, que fou conquerida pel francès Crillon i passà a mans de Carles III pel tractat de Versalles (1783).

Durant el seu regnat és crearen les Societats d’Amics del País i les Juntes de Comerç i es liberalitzà definitivament el comerç amb Amèrica (1778), permetent la relació directa de diversos ports catalans amb les colònies.

Els Països Catalans, bé que no recuperaren llurs institucions tradicionals com havien sol·licitat en iniciar-se el regnat, pogueren participar, especialment al Principat, de la prosperitat relativament important que produïren les mesures de govern, prosperitat que malmeteren les guerres dels darrers anys.

Camprodon, vegueria de

8 Respostes

(Catalunya)

Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall de Camprodon, la plana d’Olot i el Ripollès estricte i una zona de l’alt Lluçanès.

A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú; d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral.

El 1716 la vegueria fou incorporada al corregiment de Vic, dins el qual formà l’alcaldia major de Camprodon.

Besalú, sots-vegueria de

8 Respostes

(Catalunya, 1304 – 1716)

Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.

El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.

Barcelona, vegueria de -s. XII/1716-

25 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1716)

Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat.

En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès.

A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d’Igualada.

El 1716, amb el decret de Nova Planta, la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona.

Barcelona, corregiment de -1716/1810-

2 Respostes

(Catalunya, 1716 – 1810)

Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sots-vegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona.

Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal.

El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar (1718), governador militar de la ciutat; el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio (1718), i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius (1718).

Balaguer, vegueria de

4 Respostes

(Noguera, segle XIV – 1716)

Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells (Llitera), i la riba dreta del Segre des de Gerb fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes, tret, però, del de Menàrguens.

D’antuvi Balaguer havia estat cap de sots-vegueria dependent de la vegueria de Lleida.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l’alcaldia major de Balaguer.

Agramunt, vegueria d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1716)

Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera del Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.

En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al segle XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, i vigent fins al 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.

Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1716 – 1803)

Acadèmia d’enginyeria militar, també coneguda per Acadèmia Militar de Barcelona. Fou fundada pel marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, el 1716, però no es posà en marxa fins el 1720; fou la primera de la península.

Residí inicialment a la Ciutadella de Barcelona i el 1752 es traslladà a l’antic convent de Sant Agustí Vell. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat.

El 1803 fou traslladada a l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares.