Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)
(Margalida Beneta Mas i Pujol) Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.
És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).
(Barcelona, 1700 – 1740)
Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.
Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.
Escriví poesies i treballs hagiogràfics.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)
Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.
Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.
(Madrid, 6 novembre 1661 – 1 novembre 1700)
Rei de Catalunya-Aragó i de Castella (1665-1700). Fill de Felip IV i de Marianna d’Àustria. Era de constitució feble i malaltissa i de poca capacitat mental.
El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, encara que la corona catalano-aragonesa es trobava, però, en un procés de recuperació palesat en una política que aspirava a actualitzar l’ordre constitucional de la monarquia; les classes dirigents catalanes sostingueren a fons l’aixecament de Joan Josep d’Àustria, fill natural de Felip IV, el qual no sabé, però, treure partit de les circumstàncies (fou nomenat vicari general de la corona catalano-aragonesa).
Mentre que per a la historiografia castellana és el símbol de l’ocàs, segons alguns cronistes catalans, com Narcís Feliu de la Penya, fou el millor rei que ha tingut Espanya.
Al País Valencià, on la Segona Germania (1693) revelà el desvetllament del camp i reivindicà els Furs de València de Jaume I, tingué lloc el 1670 la creació del port franc de València.
A les Illes Balears, per contrast, semblen restar al marge d’aquest corrent: fou l’època de les lluites entre canamunts i canavalls i del paroxisme inquisitorial (crema de xuetes del bosc de Bellver, el 1691).
Desaparegué el càrrec de vice-canceller de Catalunya-Aragó el 1692, i fou demanada la seva restitució a Carles II per una representació dels regnes catalano-aragonesos.
La persistència d’un ideal imperialista insostenible portà el govern de Madrid a rebutjar l’oferiment de Lluís XIV de França de retrocessió del Rosselló, del Conflent i de la Cerdanya ocupada a canvi d’altres territoris del centre d’Europa, complicada en guerres continuades que produïren invasions freqüents a Catalunya.
En un testament (3 octubre 1700) el rei es decantà per la seva successió pel nét de Lluís XIV de França, Felip d’Anjou, deixà, així, el camí obert a la guerra de Successió, que s’iniciaria al cap de pocs mesos.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 24 desembre 1700)
Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca.
Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde. A Tortosa celebrà dos sínodes.
Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.
(Barcelona, 1700 – 1714)
Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics.
La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
Dades dels Països Catalans 