Arxiu d'etiquetes: 1679

Saragossa i Vilanova, Josep de

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 5 maig 1627 – Madrid, 14 abril 1679)

Matemàtic i astrònom jesuïta. Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús. Residí en diverses ciutats, fou professor al col·legi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicenç Mut.

Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al col·legi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica. El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del col·legi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de la seva vida. Fou assessor tècnic i científic en diverses obres hidràuliques, explotació de mines, etc, i preceptor de matemàtiques del rei Carles II.

Les seves obres matemàtiques tenen totes una finalitat didàctica, des del compendi elemental d’Aritmética universal (1669), a la Geometría especulativa y práctica (1671), la Trigonometría española (1672; en versió llatina el 1673), escrita ja el 1663 i que inclou les primeres taules logarítmiques publicades a la Península, i la seva obra més nova, Geometria magna in minimus (1674), on inclogué teoremes geomètrics distints als d’Euclides.

Més valuosa fou la seva labor astronòmica: la seva Esfera en común celeste y terráquea (1674), que inclou la primera exposició sistemàtica de geofísica, fonamenta ja les hipòtesis en dades d’observació astronòmica i sembla decantar-se per la teoria copernicana aleshores condemnada per l’Església. De caràcter tècnic és Fábrica y uso de varios instrumentos matemáticos (1675), el tractat d’arquitectura militar on descriu aparells inventats per ell.

És considerat una de les figures més innovadores del moviment pre il·lustrat.

Sala i Feliu, Pasqual

Deixa un comentari

(Pego, Marina Alta, 1679 – València, 1731)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics d’importància.

És autor d’estudis teològics i bíblics, escrits en llatí. La major part d’ells restarien inèdits.

Bono, Francesc

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)

Jesuïta. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Fou provincial de l’orde.

Blanes i de Planque, Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1679 – 1741)

Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.

El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.

Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.

Bibiloni i Llabrés, Lleonard

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1679 – 3 abril 1757)

Jurista. Ocupà alts càrrecs a l’administració de justícia de l’illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.

Berart, Jeroni Boix de

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)

Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.

El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.

Galiana, Pere

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII – Montsant, Priorat, 1679)

Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l’orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d’un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real.

Codina -varis bio-

Deixa un comentari

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Espinosa, Joan Manuel d’

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)

Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.

El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.

Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.