(Oriola, Baix Segura, 16 maig 1599 – Onda, Plana Baixa, 20 maig 1674)
Prelat i frare carmelità. Fill de Francesc Vives i de Rocamora. Era doctor en teologia.
El 1661 fou nomenat bisbe de Sogorb. Un any abans de la seva mort renuncià a la mitra i es retirà al convent d’Onda per raons de salut.
És autor de diversos treballs sobre temes històrics.
(Morella, Ports, 1674 – 1745)
Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.
És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.
(València ?, segle XVII – València, segle XVIII)
Pintor. Gendre i deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
Excel·lí en les natures mortes.
Fou el pare de Joaquim Eiximeno i Espinosa (València, 1674 – 1754) Pintor. Com el seu pare excel·lí en la pintura de natures mortes.
(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)
Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.
Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.
Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.
(País Valencià, segle XVI – 1624)
Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d’Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.
Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller.
El seu fill de la seva segona muller, fou:
Joaquim (I) Carròs de Centelles i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1674) Fou el successor del seu pare. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d’Enric Carròs i de Centelles.
(Gandia, Safor, 2 febrer 1610 – Manila, Filipines, 30 juliol 1674)
Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S’esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors.
Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)
Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.
Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.
(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.
En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.
Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).
És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).
(Barcelona, 1674 – després 1721)
Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís.
El 1695 era prior del convent de l’orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies.
El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d’un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil.
Per l’agost de 1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l’argent de les esglésies. L’esmentada tendència austròfila, i encara el fet d’ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l’incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2 d’octubre de 1714.
De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure’s per complet al convent de l’orde.
Dades dels Països Catalans 