(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.
En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.
Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).
És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).
(Barcelona, 1674 – després 1721)
Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís.
El 1695 era prior del convent de l’orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies.
El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d’un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil.
Per l’agost de 1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l’argent de les esglésies. L’esmentada tendència austròfila, i encara el fet d’ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l’incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2 d’octubre de 1714.
De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure’s per complet al convent de l’orde.
(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)
Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.
Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.
Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.
Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.
Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.
(el Poal, Pla d’Urgell, 1674 – Viena, Àustria, 1774)
Militar i polític austriacista. Germà d’Antoni, amb el qual col·laborà en la guerra de Successió.
Fou un dels responsables del front de Lleida i fou governador de la plaça el 1707. Cap al 1710 fou nomenat governador de Cardona, on resistí el setge del general Vendôme i un altre atac el 1713.
Els darrers mesos de la resistència col·laborà activament des de Cardona a les campanyes de sosteniment de la resistència que duia el seu germà per les comarques.
Capitulà el 17 de setembre i fugí a Mallorca. Posat a les ordres del virrei, marquès de Rubí, aquest el nomenà governador d’Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de Mallorca (1715).
S’exilià a Viena i es posà al servei de l’emperador Carles VI.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)
Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.
De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.
Dades dels Països Catalans 