(Palma de Mallorca, 1467 – 1542)
Monja terciària. Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d’acollir donzelles indigents i al qual dedicà tota la seva vida.
Li fou iniciat el procés de beatificació.
(Nàpols, Itàlia, 26 juliol 1467 – 7 setembre 1496)
Rei de Nàpols (1495-96). Primogènit d’Alfons II de Nàpols i d’Hipòlita Sforza de Milà. Quan abdicà el seu pare, hagué de refugiar-se a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols.
Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos (1495).
El 1496 es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal d’assegurar-se l’ajuda de Ferran II de Catalunya. Morí, però, quan estava a punt d’alliberar el regne dels francesos i dels nobles francòfils.
Fou succeït pel seu oncle Frederic.
(Barcelona, segle XV – 1467)
Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).
Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.
Foren fills seus:
(Barcelona, segle XV – després 1467)
Fill i hereu de Ramon Desplà i Cavaller i de Magdalena, i germà de Pere Joan Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Fou propietari de galeres i de part de la lleuda de Mediona, i tingué una llarga i densa carrera a la casa de la ciutat, on es distingí per la seva bona voluntat tractant de reconciliar la Busca i la Biga, grup al qual s’adherí plenament durant la guerra civil.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1460)
Escultor. Pare de Joan i d’Antoni, també escultors. L’obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d’atribuir a l’un o l’altre.
El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l’ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre.
El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia.
Els seus fills foren:
Antoni Claperós (Catalunya, segle XV) Escultor. No és clara la seva part d’intervenció, en alguns casos ben probable, a l’obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca.
Joan Claperós (Barcelona, segle XV – 1467) Escultor. Col·laborà amb el seu pare en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d’obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del Palau Reial de Barcelona.
(Bellpuig, Urgell, 1467 – Nàpols, Itàlia, 10 març 1522)
(dit també Ramon III d’Anglesola) Militar i virrei de Sicília i de Nàpols.
Prengué part en la campanya del Gran Capità a Nàpols i fou nomenat almirall. Dirigí la conquesta de Mers-el-Kebir (setembre 1505).
Fou nomenat virrei de Sicília per Ferran II el Catòlic (1507) i de Nàpols (1509), on hagué de combatre les revoltes provocades per la introducció de la Inquisició.
General en cap de les tropes de la Santa Lliga (1511), fracassà en l’ofensiva sobre Bolonya i fou derrotat a Ravenna (1512), però posteriorment obtingué diverses victòries (Prato i Florència, 1512; Milà i Vicenza, 1513; Bèrgam, 1514).
Després de la mort de Ferran II continuà en el càrrec de virrei de Nàpols, en el qual fou confirmat per Carles V.
(Catalunya, vers 1432 – Illa, Rosselló, 1467)
Bisbe d’Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona.
Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume de Cardona i de Gandia, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el bisbe Margarit (1461). En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil catalana.
Fou partidari de Joan II el Sense Fe i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller.
Dades dels Països Catalans 