(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
(o alqueria de Vernissa) Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.
(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)
Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.
Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.
(Rosselló, segle XIII – 1315)
Primer vescomte d’Illa. Senyor de Sant Maurici de Graulera i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt. Fill d’Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclaramonda de Canet.
Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d’Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d’Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià.
El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d’Eus i el títol de vescomte d’Illa (1314).
En morir, deixà quatre fills (Pere (VII), Hug, Galceran i Ponç de Fenollet i de Canet) i una filla (Marquesa).
(País Valencià, vers 1315 – 1392)
Noble. Fill de Ramon Boïl i de La Scala. Participà a l’expedició a Sardenya (1354) i més tard Pere III el Cerimoniós el nomenà batlle general del regne de València. Anomenat a la crònica del rei Pere el cavaller sense por per la seva conducta a Sardenya.
El rei el recompensà amb el lloc de Putifigari (Sardenya) i amb el de Boïl a Aragó, amb el títol de baronia (1364), i li atorgà, a més, la jurisdicció de diversos llocs del País Valencià. Com a capità general de València, el 1364 dirigí la defensa de la ciutat, assetjada pel rei Pere I de Castella.
Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera (1367). Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete.
Portà a terme nombroses ambaixades a Portugal, a Granada (1360) i a Castella. Prengué part en les bandositats valencianes a favor del partit dels Vilaragut.
Fou el pare de Felip de Boïl, i de Berenguer, Pere i Ramon Boïl i Dies.
(Rosselló, vers 1315 – 1385)
Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere III el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l’Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l’expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques.
D’ell només resta Vesió (vers 1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l’Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s’aprofiten de la situació. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor i per la interpretació que fa del moment històric.
(Foix, França, vers 1250 – Perpinyà, 1315)
Reina de Mallorca. Filla de Roger IV de Foix i muller del rei Jaume II de Mallorca i Rosselló, amb qui es casà el 12 d’octubre de 1272 a Barcelona.
L’any 1285, fou detinguda, juntament amb els seus fills, com a conseqüència de la incursió de Pere II el Gran, però alliberada per la mediació del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.
L’any 1315 va rebré a Perpinyà, de mans de Ramon Muntaner, el seu nét Jaume, el futur rei Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XIII – abans 1300)
Fill de Guillem (II) de Cervelló i capità de Pere II de Catalunya. Fou el fundador de la línia primogènita de Querol i Montagut.
El succeí el seu fill Guerau Alemany de Cervelló i d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – abans 1315) Avi de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Es casà amb Sibil·la de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV. Prengué part a la guerra civil de l’Urgell (1274-80). Sembla aquest el Cervelló que lluità amb Jaume II el Just a Sicília el 1299.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d’Anjou, per l’entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya contra Castella, per terres d’Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – 1315) Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d’Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II de Catalunya en la campanya de Múrcia.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III de Catalunya. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d’Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l’any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d’una eventual invasió des de Castella.
(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)
Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.
Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.
A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.
(Barcelona, 1315 – Catalunya, 1984)
Organisme, radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya i el bisbe Ponç de Barcelona, anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies, que coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós.
La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya (1984), ha suprimit tota referència a aquest Tribunal.
Dades dels Països Catalans 