(Catalunya Nord, 1126 – 1790)
Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Conflent juntament amb la sots-vegueria de Capcir.
És esmentada pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya (al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent), i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent.
Persistí fins a la Revolució Francesa, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca.
(Illes Balears, 1126 – 1203)
Família almoràvit, que s’independitzà a les Illes durant la dominació almohade. Portava el nom de la filla del cap almoràvit Ali ibn Iusuf, Ganiya, el fill del qual, Mohammad, governà Mallorca des de 1126.
Mohammad aprofità la invasió almohade de la Península per a proclamar l’autonomia de les Illes, i establí relacions comercials amb Pisa (1149) i Gènova (1150).
Els seus successors continuaren la lluita contra els almohades a Mallorca i al nord d’Àfrica, fins a la caiguda de Mallorca durant el regnat d’Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya (1187-1203). Yahyà ibn Ishäq ibn Ganiya continuà el seu fustigament dels almohades durant molts anys al nord d’Àfrica.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Guillem (II) Bonfill de Castellvell (Catalunya, segle XI) Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.
Guillem (III) de Castellvell (Catalunya, segle XI – 1126) Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).
Guillem (V) de Castellvell (Catalunya, segle XII – 1178) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228) Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).
Guillem de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.
(Catalunya, segle XI – 1126)
Demarcació de l’antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard I (1079).
El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.
(Catalunya, 1076 – 1126)
Vescomte de Barcelona. Fill d’Udalard II i de Guisla de Balsareny.
A la mort del seu pare (vers 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida.
Durant el temps de Ramon Berenguer III, l’envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes.
A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter.
(Catalunya, 1126 – 1336)
Casal vescomtal, fundat per Pere Udalard.
Venut el 1280 al rei Pere II el Gran, i, després de diverses donacions, el domini fou vinculat a la corona catalano-aragonesa el 1336 per Pere III el Cerimoniós i adjudicat definitivament a Bernat IV de Cabrera el 1381.
(Urgell, segle XI – 1126)
Era l’antic vescomtat d’Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d’Àger) pel comte Ermengol V d’Urgell el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer.
El 1126, el vescomte Pere I de Castellbó, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d’aleshores els seus successors.
Dades dels Països Catalans 