(Barcelona, 29 setembre 1856 – 23 juny 1857)
Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de “La Corona de Aragón”.
Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer.
El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.
(Barcelona, 23 abril 1999 – )
Publicació filosòfica de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya.
Josep Montserrat en fou nomenat primer director.
(Catalunya, 21 juliol 1960)
Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’estat espanyol.
Consta d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles.
Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l’adaptació d’un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’ha de basar en la tradició jurídica catalana.
Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d’aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.
(Catalunya, 1894)
Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista.
Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d’altres a “Lectura Popular” (1918).
Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista.
(Catalunya, segle XIII)
Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….
La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.
(Barcelona, 1946 – )
Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.
Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.
El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.
(Tortosa, Baix Ebre, 1557)
Obra de Cristòfor Despuig i Pinyol. Adreçada a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.
L’obra, desenvolupada en sis col·loquis o diàlegs en boca de dos cavallers catalans i un de valencià, és un exponent cabdal de l’època de decadència.
Pot ésser inclosa dins un corrent en voga durant el segle XVI i que té paral·lelisme amb obres castellanes, com les dels germans Juan i Alfonso de Valdés; és una apologia de la llengua caracteritzada per la seva defensa combativa i una exposició, des d’un punt de vista històric, dels moments importants de la història de Catalunya.
L’autor fa una detallada explicació històrica per refutar l’obra De rebus Hispaniae memorabilis de Lucio Marineo Siculo. La defensa que fa de la llengua catalana és escrita amb la mateixa intenció que l’obra de Joachim de Bellay intitulada Défense et illustration de la langue française, escrita l’any 1549.
És una de les obres més importants del segle XVI, i tenen un interès múltiple: històric, eclesiàstic, lingüístic, social i literari.
Cal remarcar l’esperit erasmista de l’obra.
(Barcelona, 1925 – 1939)
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.
Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.
(Catalunya, 1847 – 1910)
(CODOIN-ACA) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.
És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.
Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.
(Catalunya, 1988 – )
Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d’Assís) aparegué el 1988.
La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona.
Dirigida per Sebastià Janeras i amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives.
Enllaç: Clàssics del Cristianisme
Dades dels Països Catalans 