(Barcelona, 1933 – 1936)
Entitat política nacionalista. Fundada com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideari nacionalista i la causa obrera revolucionària. Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa.
El 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat.
(Catalunya, 1998 – 13 desembre 2011)
Moviment polític. Creat per Pasqual Maragall per tal d’agrupar diversos sectors socials aliens a la dinàmica política partidista, però interessats a promoure un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.
Funciona a partir de diverses plataformes sectorials i territorials. Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i obtingué 16 diputats.
A l’octubre de 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P. Maragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol.
Sigla de la coalició política catalana Convergència i Unió (1978-2015).
(Barcelona, 1880 – 1905)
Entitat pollítica. Fundada per coordinar les activitats del Partit Conservador espanyol a Catalunya.
La dirigiren els germans Josep Maria i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona.
Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n’ocasionà la desaparició.
(Catalunya, 1978 – 1984)
(CC-UCD) Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana, Unió de Centre de Catalunya (UCC) i el grup d’A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979.
Pel desembre de 1979 es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya on féu costat al govern de Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas.
Sofrí una sèrie continuada d’escissions fruit de la crisi d’UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d’Alianza Popular i de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària.
(Barcelona, 1906 – 1910)
(CNR) Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona.
Reunit entorn de la redacció d’“El Poble Català”, el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner.
El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).
(Barcelona, finals 1899 – 25/abr/1901)
(CNC) Entitat política. Creat pel grup de “La Veu de Catalunya”, que trencà amb la Unió Catalanista.
Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís, Domènech i Montaner, Prat de la Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l’Ateneu) com Jaume Carner, Ildefons Sunyol, etc.
Verdaguer i Callís en fou president, Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les Bases de Manresa del 1892.
Inscrit en el procés de formació d’un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d’un primer moment la relació amb els expolaviejistes de la Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la Lliga Regionalista (abril 1901).
(Milà, Itàlia, 1974 – )
(CIEMEN) Associació cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada en les idees de l’abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles.
Treballa en la consecució d’una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d’Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d’Acció Solidària pels Pobles.
Té seus a Milà, Cuixà i Barcelona.
Enllaç web: CIEMEN
(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)
Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.
Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).
Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
(Barcelona, 1976 – 1978)
Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.
Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.
El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 