Arxiu de la categoria: Política

Consell Consultiu de la Generalitat

4 Respostes

(Catalunya, 25 febrer 1981 – febrer 2009)

Òrgan d’assessorament de la Generalitat de Catalunya per dictaminar l’adequació a l’Estatut dels projectes de llei del Parlament i per interposar recursos d’inconstitucionalitat per part de la mateixa Generalitat, segons el text estatuari del 1979.

Creat pel llei del Parlament, estava format per set membres juristes (cinc d’elegits pel Parlament i dos pel govern), que n’elegien el president, que és la tercera autoritat institucional de Catalunya.

El 2009 fou substituït pel Consell de Garanties Estatutàries.

Congrés Obrer Espanyol, Primer

8 Respostes

(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)

Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.

El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.

No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.

Congrés de Jurisconsults Catalans, Primer

6 Respostes

(Barcelona, 1881)

Assemblea. Celebrada arran de la formulació, per part del govern espanyol, d’un projecte de llei de bases del codi civil (1880), el qual representava una amenaça per a la conservació del dret civil català.

Si bé al Congrés s’hi manifestaren sèries discrepàncies, tingué una certa eficàcia com a culminació d’una campanya i aconseguí del govern la promesa de conservar les institucions més arrelades.

Congrés Catalanista, Segon -1883-

3 Respostes

(Barcelona, del 20 al 27 juny 1883)

Assemblea convocada pel Centre Català.

Hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de “La Renaixença”. Els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren.

L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols.

Congrés Catalanista, Primer -1880-

12 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1880 – 14 novembre 1880)

Assemblea celebrada per a fixar l’ideari catalanista.

Hi participaren elements molt diversos: polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1.200 congressistes.

Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés.

Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, la de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una entitat, que fou el Centre Català, que coordinés el moviment catalanista.

Conferència Nacional Catalana -1922-

7 Respostes

(Barcelona, 4 i 5 juny 1922)

Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes.

Tingué com a resultat la creació d’Acció Catalana.

Conferència Episcopal Tarraconense

10 Respostes

(Catalunya, 1969 – )

(CET)  Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, que té la missió d’estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N’és president l’arquebisbe de Tarragona.

Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d’Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya.

Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l’amor i de la sexualitat (1975), L’atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992).

Enllaç: Conferència Episcopal Tarraconense

Conferència de Nacions Sense Estat de l’Europa Occidental

1 Resposta

(Barcelona, 1985 – )

(CONSEO)  Organització. Constituïda a iniciativa de les VI jornades internacionals del CIEMEN (Cuixà 1981) que aplega moviments nacionalistes, polítics, culturals i sindicals de les nacions sense estat d’Europa, amb la finalitat de potenciar l’Europa de les nacions com a alternativa a l’Europa dels estats.

Fins al 2008 havia organitzat 7 conferències.

Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, maig 1980 – 1987)

(CSTC)  Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d’origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d’origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria.

Posteriorment, s’hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).

Enllaç: Confederació Sindical de Catalunya

Confederació Regional del Treball de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, octubre 1910 – 1939)

(CRTC)  Organització obrera. Reuní els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya. No pogué actuar públicament fins el 1914. Un comitè regional, amb Salvador Seguí com a secretari general, organitzà el congrés de Sants (1918), amb delegats de 73.860 afiliats. Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats.

En 1919-23 hagué d’afrontar una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre de 1920, n’afectà greument el funcionament. Celebrà un segon congrés a Lleida (juny-juliol 1923), essent-ne secretari Roigé.

Sota la Dictadura de Primo de Rivera, aconseguí de mantenir, malgrat la il·legalitat, un comitè regional resident primerament a Mataró, després a Sabadell i finalment a Badalona, que el 1930 passà a Barcelona.

Reorganitzada, aviat arribà a uns 380.000 adherits (octubre 1931). Durant la guerra civil el seu secretari fou J.J. Domènech; en el ple de Barcelona havien estat representats 163 sindicats, 31 federacions i 360.977 afiliats.

Des del 1915 el seu òrgan de premsa fou “Solidaridad Obrera”.