Arxiu de la categoria: Política

Concert Econòmic, campanya del

Deixa un comentari

(Catalunya, 1898 – 1899)

Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’estat espanyol similar al del País Basc.

S’hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals.

L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.

comuns catalans

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

Comunió i Amistat, carta de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1257)

Nom del privilegi atorgat per Jaume I el Conqueridor a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.

Fou l’origen del sagramental o host ciutadana.

Companyia de la Quietud

1 Resposta

(Barcelona, 1713 – 1714)

Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.

El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.

La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).

Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya

12 Respostes

(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)

Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.

Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.

Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.

Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.

Comitè de Defensa Social

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària.

Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme.

Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà.

Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions

Deixa un comentari

(Catalunya, 1997 – )

Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.

És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.

El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.

Comitè Civil contra el Terrorisme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1920 – 1923)

Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.

Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.

La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.

Comitè Central de Proveïments

1 Resposta

(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)

Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.

La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.

Comissió Reguladora de Salaris

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.

Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.