(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 28 novembre 1834 – Girona, 17 març 1907)

Polític i escriptor.

Membre del Partit Fusionista, actuà en la Revolució del 1868, fou governador civil d’Osca, intendent general de Finances a Cuba i delegat espanyol a l’Exposició Universal de Viena (1873) i a l’Exposició Universal de París (1878). Fou també diputat a corts i senador per Girona.

Com a literat, tingué una participació important durant la Renaixença, i es mostrà molt interessat pel renaixement occità.

Premiat en diversos jocs florals, entre la seva producció poètica sobresurten L’arpa morta, Cançó llatina, La batalla de Muret, El rei En Pere del Punyalet, Cançó del comte d’Urgell i Al castell de Montgrí.

Fou el pare de Pompeu i Albert de Quintana i Serra.