Arxiu de la categoria: Monuments

Can Roqueta

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental)

Assentament i necròpoli de l’edat del bronze i primera edat del ferro.

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro.

Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpoli d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.

Camprodon, monestir de

10 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Abadia benedictina (Sant Pere de Camprodon). Fundada el 950 pel comte Guifré de Besalú, en obtenir del bisbe de Girona el domini de l’església, ja existent al principi del segle X. Gràcies a les nombroses donacions dels germans de Guifré, el patrimoni superà àmpliament la vall de Camprodon.

El 1078 el monestir fou unit al de Moissac, amb la qual cosa passà a dependre de Cluny (fins al 1461). Sotmès a diversos saqueigs per part dels francesos durant el segle XVII, fou destruït durant la guerra Gran (1793), encara que després subsistí fins a l’exclaustració del 1835.

De l’edifici monàstic, només en resta l’església romànica de planta de creu llatina (segle XII); la resta de dependències foren demolides el 1936.

Camp de les Lloses

Deixa un comentari

(Tona, Osona)

Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan segle II aC.

La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial.

Camp, el -Alt Empordà-

1 Resposta

(Garriguella, Alt Empordà)

(o el Camp de Garriguella)  Santuari de Santa Maria del Camp, situat prop del poble.

Fou un antic priorat benedictí (Santa Maria del Camp) depenent del monestir de Roses; ja és esmentat al començament del segle XIII.

El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d’Amer. Subsistí fins al 1835.

Camí, santuari del -Segarra-

2 Respostes

(Granyena de Segarra, Segarra)

Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble.

Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol.

Pertanyia a l’orde de l’Hospital.

Camí, santuari del -Baix Camp-

1 Resposta

(Cambrils, Baix Camp)

Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el segle XIV.

L’actual església, de notables proporcions, és obra del segle XVIII.

Calafell, ciutadella ibèrica de

Deixa un comentari

(Calafell, Baix Penedès)

Conjunt arqueològic. Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives.

Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans. Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels guerrers i les muralles de la ciutadella.

Cadira del Rei Martí

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Cadira d’argent daurat, del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí I l’Humà. De fet, des de l’any 1412 (dos anys després de la mort del rei) era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal.

A mitjan segle XV serví per a posar-hi la custòdia, i després (1482) per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus.

És obra barcelonina del segle XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable. Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment als de Pere III el Cerimoniós.

El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII.

Cadins, monestir de

5 Respostes

(Cabanes d’Empordà, Alt Empordà)

Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques.

El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric (Selva), en abadia i cap de l’antiga matriu.

En resta l’església (final del segle XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències.

El 1492 les monges es traslladaren a l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936.

Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès).

Butsènit -Lleida-

3 Respostes

(Lleida, Segrià)

(o Butsènit de Lleida)  Santuari (la Mare de Déu de Butsènit), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).

Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari. El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat.

Una barca travessa el Segre en aquest indret.