Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, de la parròquia de l’Esparra.
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o començament del XVI.
L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.
Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.
Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.
Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de Lles.
Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.
El santuari fou construït al començament del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita.
El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després.
Una carretera l’uneix a Girona.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic monestir benedictí de l’antic municipi d’Unarre, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d’Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d’Àneu.
És esmentat ja el 839 a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Áneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu).
Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del segle X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d’Àneu). L’any 1064 el comte Artau I Miró de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns.
S’extingí molt aviat com a monestir benedictí, el segle XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del segle XIX.
La seva església, primer de tres naus (d’un nau des del segle XVI), fou refeta al segle XI i dedicada a Santa Maria d’Àneu.
Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya.
Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.
Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.
Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.
Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.
L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.
(ant: les Aguges) Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu.
L’església és romànica (segle XII), d’una sola nau, allargada posteriorment.
(Sitges, Garraf)
Santuari marià, situat a ponent de la vila, proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet.
És documentat des del 1326, i una vella tradició local vol que la imatge -de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica- fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya.
El santuari fou reedificat el segle XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions. La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions (les darreres el 1928 i el 1940).
El seu aplec se celebrava el 5 d’agost; abans se celebrava el 8 de setembre. També se celebren al Vinyet altres festes populars.
Dades dels Països Catalans 