Arxiu de la categoria: Història

Camarasa, marca de

4 Respostes

(Noguera, segle XI – segle XIV)

Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera.

Pere I el Catòlic donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el Conqueridor el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa.

El 1314 fou lliurada per Jaume II el Just als comtes d’Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona.

Caltabellotta, pau de -1302-

23 Respostes

(Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31 agost 1302)

Tractat signat entre Carles II de Nàpols, Carles de Valois i Frederic II de Sicília, per la possessió del regne de Sicília. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana.

Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l’illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l’illa havia de passar als angevins.

Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a Sicília.

Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizanti a les ordres de Roger de Flor.

Calonge, baronia de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – )

Jurisdicció territorial, concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles, baró de Llagostera i senyor de Calonge (des del 1463, tot i que no arribà mai a possessionar-la), conseller reial.

Fou tornada a conferir, il·legalment (1488), a Galceran de Requesens i Joan de Soler, després comte de Palamós.

Passà als Cardona, ducs de Somma (cognominats Fernández de Córdoba), als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra.

Callús, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial.

Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

Càller, influència catalana a -1324/1717-

47 Respostes

(Sardenya, Itàlia, 1324 – 1717)

Ciutat molt important durant la influència catalana de l’illa.

L’infant Alfons (futur Alfons III el Benigne), assetjà Càller (1324) i ocupa el Castell (1326), on, des de llavors, només habitaren catalans. Fou introduïda l’administració catalana, amb un governador i diversos oficials; el municipi fou organitzat segons les institucions del de Barcelona.

Els jutges d’Arborea l’assetjaren el 1375, però fou alliberada per l’estol català. Al seu port es reuniren les flotes de les expedicions a Tunis d’Alfons IV el Magnànim (1432) i de Carles I de Catalunya (1535) i la dels sards que participaren a la batalla de Lepant (1571).

Durant la guerra de Successió, Càller, partidària de Felip V de Borbó, passà al bàndol austriacista després d’un bombardeig de l’esquadra anglesa (1708). Després del tractat d’Utrecht (1713) s’organitzà una expedició que assetjà la ciutat, la qual es rendí a Felip V el 1717, després d’una heroica defensa dirigida pel coronel català Jaume de Carreres.

La biblioteca de la Università di Cagliari conserva els volums del bibliòfil Montserrat Rosselló, del segle XVI. La catedral gòtica conserva el mausoleu barroc (1675-86) del rei Martí I el Jove (mort el 1409).

La llengua catalana hi fou oficial fins ben entrat el segle XVII. Les armes de la ciutat, fins al 1766, foren les quatre barres catalanes.

Call, avalot del -1391-

5 Respostes

(Països Catalans, 9 juliol 1391 – 17 agost 1391)

Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los.

Els avalots, iniciats a València, s’extengueren als d’altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d’agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular.

Joan I de Catalunya ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.

Cal·lípolis

1 Resposta

(Catalunya)

(llat: Callipolis)  Antiga ciutat de la costa meridional del Principat, l’únic testimoni de la qual és l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.

Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona; tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència.

Caldes de Montbui, marquesat de

3 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l’historiador Carles Sanllehy i Girona.

Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui.

Calaf, batalla de -1465-

5 Respostes

(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)

Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).

L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.

Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.

Cal Guardiola

Cal Guardiola

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental)

Jaciment del Plistocè inferior.

Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat.

Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera propicià la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i un simi macaco.

Aquesta varietat d’herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l’ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos.

L’excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d’ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys.